Flors de Bach

Em va estranyar que em truquessin per segona vegada del mateix centre per saber si estava interessada en fer un curs de Flors de Bach que comença a principis de novembre. Les dues trucades van tenir lloc només amb una diferència de temps d'un parell de dies i era la mateixa noia ja que es presentava amb el seu nom. Li vaig fer saber que ja havien contactat amb mi i vaig repetir la mateixa resposta de la primera vegada.

Ahir, quan vaig arribar a casa, tenia un missatge al contestador i sorprenentment era ella de nou anunciant el mateix curs. Em demanava que truqués al centre el més aviat possible per saber si m'hi volia apuntar. No hi he trucat pas perquè tres vegades ja em sembla excessiu. No tinc res en contra de les Flors de Bach, de fet no em faria res ampliar els pocs coneixements que tinc sobre el tema, però ara mateix tinc altres prioritats. M'imagino que tot plegat deu ser un problema amb la base de dades. Si no és així i truquen tantes vegades per sistema, ja sé què estaria pagant si decidís fer el curs.

Mirall trencat

He obert la porta de casa, accidentalment he donat un petit cop desafortunat i el mirall de l'entrada ha caigut a terra, fent un bon terrabastall. No cal donar detalls de l'estona que he passat recollint les restes. No era pas petit, diria que no n'havia tingut mai cap de tan gran.

En principi no sóc supersticiosa, però ara que hi penso... si la mida hagués de ser proporcional als anys de mala sort... Prefereixo pensar que el mirall -aquell que fa uns mesos vaig reciclar i que ara és tot esmicolat- ja havia fet el seu servei i que ja no havia de ser més temps allà. De fet, era a l'entrada de forma provisional i al final així ha estat.

Donant voltes al llit

Encara no són les cinc de la matinada. Fa una estona m'he despertat i ja no he pogut tornar a dormir, la qual cosa no és gaire habitual en mi. Aviat he descobert alguns pensaments desfilant per la meva ment.

Donava voltes al llit perquè donava voltes al cap? O donava voltes al cap perquè donava voltes al llit?

Finalment he decidit llevar-me. Avui començo el dia aviat!

Cajón multiusos

Ayer hicimos una comida familiar inesperada. Faltaba una silla en casa y a mi hermano se le ocurrió traer el cajón, una de sus más recientes adquisiciones musicales.

Hace poco tuvimos el placer de ir a verle tocar, junto con algunos compañeros, y la verdad es que la actuación nos sorprendió gratamente. Ya se sabe, cuando hay arte...

De entrada parece un instrumento sencillo y sin mucho misterio, pero -como dice mi hermano- tiene muchas utilidades más allá de la musical. Ayer, con un pequeño cojín encima, hizo las veces de silla. Hoy yo lo he utilizado de reposapiés y más tarde de mesa para el portátil. También he comprobado su efecto terapéutico: uno da cuatro toquecitos -aunque sea con poca gracia- y en cuestión de segundos se siente renovado.

Si es que a veces... en la sencillez está el secreto.

Simplificant

A casa l'espai és reduït, però no ens queixarem. A l'estiu vaig mirar de fer una mica de buidatge intentant eliminar coses innecessàries, però encara quedava feina per fer.

Feia dies que tenia la intenció de reorganitzar i fer lloc a l'armari de la roba. És un dels temes que trobo més complicats, juntament amb la paperassa. Diumenge vaig passar a l'acció. El primer pas va ser classificar la roba separant aquella que no m'havia posat en el darrer any. Després vaig decidir quina part d'aquesta roba volia donar i la vaig posar en bosses, la resta va anar a parar en caixes en les quals hi vaig fer constar la data. La qüestió és que si en un any no he obert aquestes caixes voldrà dir que no necessito el que hi ha dins i també ho donaré.

Em va costar fer aquest exercici, però no té massa sentit tenir l'armari atapeït de coses que potser algú altre en podria fer ús. A partir d'aquí l'estratègia que miraré de seguir és que si afegeixo una nova peça de roba a l'armari hauré d'intercanviar-la per una altra, és a dir, si n'entra una que en surti una altra. Això sí, sempre amb l'actitud més sensata i ecològica possible. Es tracta de simplificar, però amb seny!

Semàfor en vermell

SEMÀFOR: Aparell de senyalització lluminosa per a regular el trànsit de vehicles i vianants en els encreuaments, indicant amb un llum verd el pas lliure, amb un de vermell la prohibició de passar i amb un llum groc o ataronjat la pausa de precaució entre el verd i el vermell.

La definició del diccionari no deixa dubtes, però tot i així diria que tots en algun moment o altre creuem el carrer en vermell, especialment quan anem amb el temps just.

Jo no sóc pas diferent, però hi ha un tipus de situació en que miro de respectar els semàfors al 100% i és quan hi ha infants. Llavors sí que espero el que calgui, més que res per no tirar per terra en qüestió de segons tota la tasca educativa dels pares i mares. Trobo que no és gens fàcil respondre la pregunta que molts nens i nenes lògicament fan: Per què la gent passa en vermell i nosaltres hem d'esperar?

El reto más grande

La pequeña tenía poco más de tres años. La estatura correspondía a su edad, pero su manera de actuar, sus preguntas, sus razonamientos parecían propios de alguien con más tiempo de vida. Acabábamos de conocer tanto a la niña como a sus padres.

Compartimos un par de horas juntos, mientras tomábamos algo con un grupo grande de gente. Durante ese tiempo me encantó observar cómo se dirigían a la niña, cómo la trataban y cómo la educaban con cada pequeño acto, con cada palabra, con cada detalle... Todo era cariño, escucha, paciencia, ternura, respeto, confianza... parecía que tenían unos principios muy claros y que habían estado pensando a conciencia en cómo educar a su hija, aunque luego confesaran sus inseguridades. ¿Y quién no las tiene? Educar es uno de los retos más grandes de la vida y nadie nace sabiendo cómo hacerlo, pero es genial ver a padres y madres como los de la pequeña Celia. No sé para ella, pero para mí fue toda una lección.

Conduciendo Sonrisas

A veces parace que en el mundo sólo ocurran cosas negativas, pero nada más lejos de la realidad. Cada día tienen lugar actos maravillosos, que quizá no son noticia, pero ahí están.

Este pasado domingo tuve la oportunidad de colaborar en la segunda edición de un evento especialmente entrañable dirigido a niños y niñas, en algunos casos con realidades delicadas.

Organizar un evento de la envergadura de Conduciendo Sonrisas require entusiasmo, compromiso e ilusión, pero los centenares de sonrisas que allí se generaron tienen un valor incalculable. Puede que -como en la primera edición- sí que aparezca en la prensa, pero no es lo verdaderamente más importante.

Ulleres i pluja

Tornava a casa després de fer una mica d'esport. Plovisquejava. No havia de caminar gaire i no plovia pas tant, però semblava que totes les gotes queien a les meves ulleres i anaven regalimant formant curioses formes. No sé si aquells que com jo no hi guipen gaire coincidirien, però per mi el binomi ulleres i pluja no és una bona combinació.

Quan plou i no portes paraigua arriba un punt que gairebé hi veus millor sense les ulleres. Seria com anar amb cotxe i no disposar de cap mecanisme per netejar el parabrisa. Aribaria un moment en el qual potser sortiria més a compte obrir la finestra i treure el cap per veure dos pams més enllà!

Contradicciones

Va charlando y caminando por la calle cuando alguien se le cruza y le da un pequeño empujón sin disculparse. Se gira algo desconcertada y le dice a su acompañante: - ¡Hay que ver lo mal educadas que son algunas personas!- Acto seguido coge el último cigarro de la cajetilla de tabaco que lleva en el bolsillo y... ¿Qué hace con ella? La estruja con la mano y a continuación la tira al suelo, al lado de un árbol.

Es cierto que a veces vemos la paja en el ojo ajeno y no nos damos cuenta de nuestras propias contradicciones.

Blog Action Day II

This is the second year I have written for Blog Action Day. This year Poverty is the main issue. I think there's a lot to write about it but let me just ask a "simple" question. We've heard a few times now that there's enough food to feed the whole world and there are enough resources to erradicate poverty. And my question is:

WHY IS TAKING US SO LONG?

WE ARE PART OF THE SOLUTION! WE CAN MAKE A DIFFERENCE!

Reunión de vecinos

Las reuniones de vecinos suelen ser encuentros en los que se tratan temas que incumben a la comunidad de personas que viven en un mismo bloque, urbanización... A veces se asiste a ellas más por un sentido del deber que por otra cosa ya que por lo general no suelen ser una de esas ocasiones cuya llegada se espera con impaciencia e ilusión.

Hace un par de días en nuestro edificio nos reunimos unos cuantos vecinos y algunos amigos, pero no para debatir ni acordar nada sino simplemente para contar y escuchar cuentos. Sentados cómodamente en el suelo con cojines y mantitas, creamos un espacio especialmente acogedor en el que no faltaron el té ni los postres caseros para compartir. ¡Para sentirse como en casa! Cada uno -de forma libre y espontánea- podía contar alguna historia o cuento mientras los demás escuchábamos con interés y atención.

Desde aquí un agradecimiento a los vecinos del 4º 5ª que tuvieron la iniciativa de proponer la original velada. Si duda una idea diferente para un domingo por la tarde, una reunión de vecinos de esas que a uno le quedan ganas de repetir.

Per donar i per vendre

Avui he anat al dentista. Ha estat una visita ràpida, jo diria que no he estat més de 2 minuts. A la sortida, he passat per recepció per entregar la targeta de la mútua i pagar amb uns quants bitllets d'aquells que fa mal deixar anar. He obert el moneder per buscar la targeta i, després de remenar una mica, l'he deixat al mostrador mentre feia un comentari sobre la quantitat de carnets i targes que habitualment portem a sobre, la meitat de les quals no les fem servir gairebé mai. La senyora que m'atenia l'ha agafat i ha fet un primer intent de passar-la per la màquina. Com que li donava un error, ho ha tornat a intentar i tampoc no hi ha hagut sort. Ha anat provant durant una estona i res de res. La sorpresa ha estat quan m'ha dit: -Ja sé perquè no funciona, m'has donat una targeta que no és!- Me l'he mirat amb sorpresa i efectivament tenia tota la raó del món. M'havia confós i per error li havia donat la targeta de l'assegurança del cotxe, que és del mateix color blau.

Pot ser que tot hagi estat un petit lapsus propi d'un dilluns a primera hora del matí, però més aviat crec que és una prova que reafirma el meu comentari innocent sobre la quantitat de carnets i targes que habitualment portem a sobre. Per donar i per vendre! Això sí, anem pel món ben documentats!

Benvingut de nou, valent!

Només falten 24 hores per poder fer-te una bona abraçada. De fet tu ja fa estona que ets dalt d'un avió i que has començat el llarg viatge de tornada. Poc a poc el país en el qual has viscut i treballat en els darrers mesos anirà quedant enrere, però només serà una distància física perquè el record de l'experiència viscuda a Nova Zelanda sempre més formarà part de tu.

-Ànim, valent! - eren les paraules que et deia quan marxaves. No sé si els ànims et feien gaire falta, però de valent ho has estat molt! No has deixat que les incerteses et fessin enrere així que ara et dic ben orgullosa: -Benvingut de nou, valent!-

Aquí ja saps que t'hem trobat a faltar, però ara pensem... només falten 24 hores per poder fer-te una bona abraçada!

¿Qué quieres ser de mayor?

Quizá no es una visión especialmente positiva del hecho de crecer y hacerse mayor, pero puede servir para reflexionar.

Entusiasme contagiós

Tot just fa una setmana gaudia de l'agradable escalforeta del sol mentre llegia asseguda en un banc del parc de davant de casa. En un moment determinat vaig aixecar la mirada i vaig veure que la meva veïna Núria em saludava des de la finestra. Poc després va baixar al parc i em va parlar d'un curs que just acabava d'iniciar-se. Vaig estar-hi pensant i després d'algunes trucades i correus electrònics aconseguia afegir-me al curs.

El docent va començar la sessió establint un objectiu ben clar: finalitzar el dia veient la realitat amb uns altres ulls. Un objectiu ambiciós, però factible -com vaig poder comprovar-. Vuit hores de classe plenes de reflexions, uns/es companys/es molt propers/eres i un docent amb una àmplia experiència, un divertit sentit de l'humor, un indiscutible esperit crític, una admirable capacitat per transmetre i un entusiasme contagiós! Tot plegat... una bona combinació!