02/07/2008

Tan difícil és?

Sempre he tingut entès que davant d'unes escales mecàniques el més correcte és col·locar-se al lateral dret per tal de no obstaculitzar el pas a la gent que vol anar més de pressa. Pensava que era una norma d'educació universalment coneguda, però cada dia que passa tinc més evidències de que encara estem a anys llum.

No sé si la gent que no té en compte aquesta norma de cortesia és per desconeixement o si és simplement perquè passen de complir-la i es planten allà on els ve de gust en aquell moment. És igual si es fa un tap impressionant o si aquell que vol anar més ràpid ha d'anar avançant fent ziga-zaga i demanar permís constantment per tal de poder passar.

Realment no sembla tan difícil, però potser és demanar masa.

01/07/2008

Canvis

El proper mes farà un any que vaig començar aquest blog. Quan vaig escollir el disseny inicial vaig pensar que seria una qüestió provisional, que l'aniria canviant al llarg dels mesos, però ha anat passant el temps i fins ara no havia fet cap canvi. L'absència de modificacions és més atribuïble a la manca de temps que a cap altra cosa. Tenint en compte que sovint em trobo amb dificultats per trobar un moment per seure i escriure quatre ratlles...

Avui he tingut una estoneta per dedicar-m'hi. He fet algunes proves i he decidit fer alguns canvis, de moment només a nivell de colors. No sé si queda igual, millor o pitjor que abans, tan se val. Crec que ara el blog té un aspete més estiuenc, però en definitiva l´únic objectiu era donar-li un aire una mica diferent.

A vegades els canvis poden ser més o menys encertats, però jo crec que està bé provar. I més en un tema com aquest que és tan poc trascendent. Si a algú no li agrada que no perdi l'esperança, a veure si a la propera tenim més sort!

Rebaixes

Avui han començat les rebaixes d'estiu. Normalment no ho tinc gens present i si he d'anar a comprar alguna cosa em desperto unes quantes setmanes tard, quan tothom que no és com jo ja ha arrasat les botigues i no queda pràcticament res. Confesso que no m'agrada anar a comprar, ja sé que sóc una mica estranya, ho tinc assumit.

Avui he estat una estona al centre, havia de fer unes gestions i he aprofitat per mirar un parell de coses per un viatge. Hi havia molta gent, però imaginava que seria pitjor. Potser és qüestió d'aquesta crisi econòmica que sembla que està afectant, potser la gent comença a fer un consum més responsable, potser ha estat simple coincidència o potser totes les corredisses i la compra de grans gangues s'ha fet a les 10 del matí.

Etapas

A lo largo de la vida uno va pasando por diferentes etapas. Cuando se agota una etapa, empieza otra que -a su vez- puede que también termine, iniciándose una nueva... Es como si uno fuera cerrando y abriendo puertas a lo largo del camino. A veces uno escoge cerrar esas puertas de forma voluntaria y decide abrir las siguientes con curiosidad y energía. En otras ocasiones uno no hace los cambios por elección propia, pero sigue hacia adelante con esperanza. A menudo se convive con la incertidumbre de lo que aún está por llegar, pero es importante no dejar que el presente se escurra sin más.

Seguramente la opción óptima es procurar vivir al 100% cada momento, aprendiendo y sacando lo mejor de cada instante y -si hay un final- abrir la siguente puerta con confianza, ilusión y ganas de seguir caminando.

23/06/2008

La nit de Sant Joan

Diuen que la nit de Sant Joan és una nit màgica i són moltes les maneres possibles de celebrar-la: a casa amb els amics, al voltant d'una foguera, a la platja, a la muntanya, al carrer, al llit... qualsevol opció és bona. El que sembla que no hi poden faltar són les tradicionals coques i els populars petards. Si hagués d'escollir entre aquests dos elements em quedaria amb les coques.

Els petards no em diuen res, més aviat al contrari. Reconec que és un costum molt arrelat i, tot i que jo no li trobo massa sentit, l'accepto amb resignació.

La meva pregunta és: cal estar sentint petards durant tot el mes de juny?

20/06/2008

Ànim, valent!

Ara fa just deu dies t'acompanyàvem a l'aeroport per dir-te adéu i desitjar-te el millor en aquesta nova aventura ben bé a l'altra punta del món. Segurament no ho volies demostrar massa, però suposo que senties pessigolles a l'estómac i en més d'un moment et devies preguntar si era la decisió correcta. Conec força bé la sensació.

Quan jo vaig marxar a viure un any a Irlanda vaig tenir els meus moments de dubte, m'enfrontava a un munt d'incerteses. He de dir que fins que no vaig ser a l'avió no vaig ser plenament conscient de que allò anava de debò. Alguna gent em preguntava què se m'hi havia perdut a Irlanda i em deia que era molt valenta. Un cop dalt de l'avió vaig pensar que potser sí que havia tingut certa valentia. Un cop allà hi va haver moments per tots els gustos, però quan miro enrera tinc el ple convenciment de que va ser una de les millors decisions que he pres mai i una experiència que no canviaria per res del món.

Ara et toca a tu, germanet! Tu has escollit un destí més llunyà i sé que ha estat una decisió atrevida i molt valenta. Ara sóc jo qui et dic: ÀNIM, VALENT!

Fent anys


Fa pocs dies vaig fer anys. Una altra vegada. Dic una altra vegada perquè l'any ha passat volant!

L'any passat vaig voler celebrar l'aniversari de forma diferent. Pocs dies abans vaig decidir organitzar una festeta que jo definiria com a alternativa. Potser no sóc la persona més adequada per valorar el resultat amb objectivitat, però diria que va anar prou bé i que tothom va estar força a gust. Per mi era tot un repte! L'èxit l'he d'agrair a tots els que em vau voler acompanyar. Sempre en guardaré un record ben entranyable.

Aquest any no em vaig plantejar res especial, em venia de gust alguna cosa tranquil·la. Tot i així vaig tenir sorpreses ben agradables i -un any més- va ser un gran plaer rebre tantes felicitacions, abraçades, petons, trucades, missatges...

Des de fa temps tinc ben clar què és el millor de fer anys. Amb aquestes ratlles aprofito per donar-vos les gràcies a tots i a totes de tot cor. Comptar amb vosaltres és el millor regal!