Entusiasme contagiós

Tot just fa una setmana gaudia de l'agradable escalforeta del sol mentre llegia asseguda en un banc del parc de davant de casa. En un moment determinat vaig aixecar la mirada i vaig veure que la meva veïna Núria em saludava des de la finestra. Poc després va baixar al parc i em va parlar d'un curs que just acabava d'iniciar-se. Vaig estar-hi pensant i després d'algunes trucades i correus electrònics aconseguia afegir-me al curs.

El docent va començar la sessió establint un objectiu ben clar: finalitzar el dia veient la realitat amb uns altres ulls. Un objectiu ambiciós, però factible -com vaig poder comprovar-. Vuit hores de classe plenes de reflexions, uns/es companys/es molt propers/eres i un docent amb una àmplia experiència, un divertit sentit de l'humor, un indiscutible esperit crític, una admirable capacitat per transmetre i un entusiasme contagiós! Tot plegat... una bona combinació!

Publicitat excessiva

Fa una estona fullejava una revista de les que habitualment no consumeixo. M'he sorprès davant la quantitat d'anuncis i per curiositat m'he entretingut a comptar les pàgines dedicades exclusivament a la publicitat de diferents marques. Ni més ni menys que 98 pàgines completes i això sense comptar els anuncis lleugerament més subtils. És una mica excessiu, no?

Cuentacuentos

Ayer pasamos parte de la tarde escuchando cuentos en un conocido parque de la ciudad, eran cuentos asiáticos. La chica que contaba los cuentos lo hacía con gracia y entusiasmo e iba adecuadamente vestida para la ocasión. Estaba lleno de niños de corta edad y de jóvenes padres y madres que disfrutaban de una actividad muy familiar. Las historias eran interesantes, algunas divertidas y simpáticas. Disfruté dejándome transportar por las palabras que escuchaba, pero lo más especial de todo fue observar las sorprendentes reacciones de los niños y admirar su auténtica espontaneidad.

El pas del temps

He encès la televisió mentre mirava de deixar la cuina una mica presentable. He fet una mica de repàs pels diferents canals i m'he aturat al Canal 33 on parlaven de les diferències entre el cervell dels homes i el cervell de les dones. El tema és prou interessant en si mateix, però encara ha estat més interessant descobrir que un dels convidats era un professor de Psicopatologia que vaig tenir a la universitat, ara ja fa uns quants anys. De seguida l'he reconegut, m'ha vingut el seu nom al cap i m'ha sorprès descobrir que no ha canviat gens, com si el temps no hagués passat per ell. Gairebé diria que l'he vist més afavorit!

La seva intervenció ha estat realment excel·lent. De fet considero que és una persona amb uns coneixements impressionants de la matèria, així que suposo que és un orgull haver-lo tingut com a professor, tot i que he de dir que a classe ens feia patir molt! Era d'aquells professors que et feia estar amb una tensió constant des que entrava per la porta, de fet jo crec que començàvem a sentir cert nerviosisme el dia anterior!

La veritat és que m'ha agradat veure'l de nou, encara que hagi estat per la petita pantalla. És curiós, però diria que l'he sentit més proper que en aquells dies. M'ha agradat escoltar-lo, però sobretot, veure'l somriure! A la universitat no era una cosa gaire habitual en ell, o igual sóc jo que no ho recordo. Potser per això fins i tot m'ha semblat més jove i tot!

Tardor

Avui comença la tardor i ho fa amb pluges i un dia gris i apagat. Aquest any estreno i dono la benvinguda a la nova estació amb un refredat que espero que no trigui gaire a marxar.

Fa dies que començàvem a sentir l'arribada de la tardor. Hi ha gent que diu que és la millor estació de l'any, altres troben que és un moment més aviat trist. Jo no sé en quin lloc la situaria, però crec que és una època que té el seu encant.

Si he d'escollir una imatge de tardor em quedo amb el contrast de colors que ens regalen els arbres. Potser és una imatge molt típica i poc original, però trobo que és d'una especial bellesa.

Se m'ha fet curt

En els darrers dies m'han coincidit diverses trobades, dinars, reunions socials... amb companys de feina, gent amb qui he compartit vivències, amics de fa molts anys... Després de l'estiu sembla que és moment de retrobaments.

Ara tot just he tornat d'un sopar i de cami cap a casa feia una mica de balanç. Realment he gaudit molt dels encontres d'aquests dies i, tot i que cadascun d'ells ha estat ben diferent, l'element en comú és que se m'han fet curts. Diuen que és bon senyal quan el temps passa ràpid. Per mi la bona companyia i sentir-se a gust són els elements que fan la gran diferència.

Petits moments I

Fa una estona em disposava a escriure sobre els petits moments. La dolça nit, el desitjat silenci, la càlida flama d'una espelma, l'agradable brisa d'un estiu que ja s'acaba... són alguns dels elements que m'han inspirat. Durant un segons he sentit que m'omplia la calma i m'ha vingut de gust plasmar un d'aquells instants que, sense ser extraordinaris, tenen un encant especial... sobretot quan se'n pren consciència i un simplement s'atura a assaborir.

Ha estat tot just seure a escriure i la tranquil·litat s'ha vist interrompuda per un petit incident que no m'esperava pas. De sobte he començat a sentir que queia aigua del sostre del lavabo. Precisament ara? Al final no ha estat res important, només un accident tècnic amb la rentadora dels meus veïns.

Malgrat el petit parèntesi inesperat he pogut tornar a la calma i ara encara aprecio i gaudeixo més d'aquest petit moment.