Una imatge diferent

Sembla que inicio una nova etapa en relació al blog que vaig començar a escriure ara ja fa tres anys. Si més no aquesta és la intenció.

Pel que fa al contingut, potser miraré de donar-hi un toc més personal, tot i que -encara que sembli paradoxal- no m'agrada massa parlar de mi. Algunes entrades només tindran text, altres només contindran alguna fotografia i altres tindran totes dues coses. En la mesura del possible, miraré d'adjuntar fotografies que hagi fet jo, tal i com ja he fet en diverses ocasions.

Pel que fa a la part més formal, em venia de gust donar al blog una imatge diferent. Després d'explorar una mica les diverses opcions, he optat per aquest nou disseny. El meu objectiu bàsic és transmetre calma, en coherència amb el títol del blog. No sé si he aconseguit el meu objectiu.

Una mirada diferent

Fa molt de temps que no escric de forma regular al blog. La causa principal és la manca de temps. Certament -en els darrers mesos- si alguna cosa no he tingut és temps. Massa projectes, objectius, reptes... Alguns planificats i desitjats, altres més circumstancials. Ara miro enrere i contemplo amb satisfacció allò aconseguit, però també he de dir que segurament hagués gaudit una mica més de tot plegat si no hagués anat tan atrafegada.

La veritat és que m'agrada sentir-me activa. Proposar-me noves fites em fa sentir viva. Coneixent-me, diria que en el futur més proper seguiré embarcant-me en mil i una històries, però també voldria poder trobar estones per escriure al blog. M'agrada. M'he adonat que el fet d'escriure em fa estar més atenta davant les petites coses i, sobretot, m'ajuda a tenir una mirada diferent en el dia a dia.

No prentenc escriure-hi cada dia i ara mateix tampoc tinc intenció de fixar-me una freqüència concreta. Per ara em sentiré contenta si escric una mica més que en els darrers mesos.

Arc de Sant Martí II

Una vegada més he pogut admirar l'Arc de Sant Martí!

Just a nice break

Just a nice break after a few hours driving along the coast!

Let's have a little rest...

have a lovely piece of cake...

and keep admiring the view!

What a tough life!

Posta de sol

Força interior

Coses que no entenc

No entenc que a algú se li pugui acudir instal·lar una rentadora al replà comunitari de l'escala i decideixi fer la bugada gastant aigua i electricitat que paguem entre tots els veïns. Es tracta d'una rentadora gairebé de l'era juràssica, recuperada del carrer i que fa un soroll escandalós, especialment quan centrifuga.

No tinc cap problema en el fet de reciclar i donar un segon ús a un antic electrodomèstic, tot i que tingui alguna petita fuga d'aigua. El que em sembla surrealista és plantar-lo davant la porta d'un altre veí i rentar allà la pròpia roba, passant per alt les molèsties i els inconvenients que pugui causar als que innocentment renten la roba bruta a casa.

El sentit comú a vegades de comú no en té pas gaire.