Trobar pegues és senzill

Ahir vaig entrar per primera vegada a La Casa del Llibre de la Rambla. Fins llavors sempre havia anat a la botiga del Passeig de Gràcia. De fet fa poc que vaig descobrir que n'hi havia una altra a la Rambla. Potser fa molt de temps que hi és i jo he viscut en la més absoluta ignorància.

La qüestió és que ahir hi vaig entrar per primera vegada. Tenia un objectiu clar, un llibre en concret. Vaig anar directament a preguntar a una de les dependentes. Em va dir "si el tenim ha de ser allà", tot assenyalant una prestatgeria de llibres. Vaig estar una estona mirant i no el vaig trobar. Com que ja era allà vaig aprofitar per fer una volta per la llibreria, primer per la planta baixa i després pel primer pis. Des del primer pis vaig voler tornar a la planta baixa, però no vaig poder. Només hi havia unes escales i aquestes em portaven de nou al carrer. Em va semblar estrany, però no li vaig donar més importància, simplement vaig tornar a accedir a la botiga. Hi vaig estar uns minuts i quan vaig voler marxar vaig descobrir que no podia sortir per on havia entrat. La dependenta que m'havia atès em devia veure desconcertada i desorientada i, sense haver preguntat res, em va dir: "si vols sortir has de pujar al primer pis".

La veritat és que haver de pujar al primer pis per poder sortir de la botiga em va semblar poc pràctic i, sobretot, poc accessible. Potser el projecte era -arquitectònicament parlant- complicat i no hi havia una solució millor. En canvi, trobar-hi pegues és senzill.

Noves tecnologies

Ahir al vespre vam estar parlant - a través de l'Skype- amb una parella d'amics que viuen a Irlanda. Tenen una nena d'un any i mig. Tot just tenia 6 mesos la darrera vegada que jo l'havia vist. Recordo que tenia una carona bufona i, alhora, una mica exòtica, suposo que per la barreja dels gens irlandesos del pare i els gens polacs de la mare. Ahir vaig poder veure la petita a través de la pantalla de l'ordinador i va ser impactant constatar que aquell nadó que jo recordava ara era una nena que corria amunt i avall i que podia interactuar amb nosaltres, fins i tot estant a tants kilòmetres de distància. Vam estar xerrant durant gairebé una hora, parlant de tot i de res. El temps va passar volant i per moments teníem la sensació de ser físicament junts al menjador de casa, compartint una agradable estona d'una tarda de dissabte. Realment les noves tecnologies són un gran invent!

In trouble!

Handyman in trouble! He might need a hand this time!

Un de cada

Aquest matí he anat a la biblioteca a buscar nou material per llegir. M'agrada la lectura, però no sempre puc llegir tant com voldria. Funciono una mica per èpoques. Tinc etapes poc literàries i després hi ha altres moments en què llegeixo un llibre darrere l'altre o, fins i tot, simultàniament. L'estiu sol ser l'època de l'any més prolífica ja que és quan disposo de més temps.

Avui he acabat el darrer llibre que estava llegint i poc després he anat a una de les biblioteques del barri. A vegades hi vaig sense un objectiu clar, però avui anava ben preparada. Havia fet tota una recerca a través del catàleg virtual i tenia una bona llista de títols amb el seu codi corresponent per tal de trobar-los més fàcilment entre les diverses prestatgeries.

Tot i l'exercici de planificació, no he pogut estar-me de vagarejar durant una bona estona i fullejar desenes d'altres publicacions. A vegades, m'emportaria un exemplar de cadascun dels llibres que omplen la biblioteca. Finalment, i després de tot un procés de presa de decisions i un intent de ser prudent, he agafat 6 llibres en préstec:

- 1 novel·la en català (traduïda de l'italià)
- 1 novel·la en castellà (traduïda de l'anglès)
- 1 novel·la en anglès
- 2 llibres sobre dibuix infantil
- 1 llibre sobre educació

Ara no serà fàcil decidir per quin començar!

Un indicador interessant

Ahir a la nit vaig veure un documental sobre Bhutan, concretament "The Dragon House" de Jon Garaño. He de dir que vaig gaudir de la projecció. La veritat és que el meu coneixement sobre el país era més aviat reduït, si més no fins ahir. Vaig aprendre diverses coses, però potser una de les que més em va sobtar és que Buthan no es regeix pel Producte Nacional Brut ( PNB), com tants altres països, sinó pel Producte de Felicitat Bruta (PFB). Trobo que és un indicador ben interessant.

Petits moments III

Aquesta matinada m'he despertat aviat. Molt aviat tenint en compte que estic de vacances. Eren poc més de les cinc del matí. Podria haver-me quedat al llit, però he decidit llevar-me. Estava plovent. He obert una de les finestres i m'he assegut al sofà per gaudir del so de la pluja i de l'aire net que entrava a través la finestra. Feia fresqueta i m'ha vingut de gust tapar-me amb una manteta lleugera. Es fa una mica estrany en ple mes d'agost.

He deixat passar el temps i he deixat fluir els pensaments. Ha començat a clarejar i poc a poc semblava que la ciutat començava a posar-se en moviment. He de dir que habitualment pels matins vaig amb el temps just i sovint desitjaria que la nit s'allargués uns minuts. Avui, però, contemplar l'inici del nou dia m'ha semblat un petit plaer.

Un viatge, tota una experiència

Fa poc que he tornat d'un gran viatge. Els viatges són experiències vitals que van més enllà d'anar a visitar algun racó més o menys llunyà del món. Un viatge no és simplement un conjunt de nous paisatges i la seva gent sinó tot allò que l'experiència en sí genera en el propi interior: sensacions, reflexions, descobertes, aprenentatges... Poques vegades un viatge deixa indiferent. No sé si és un sentiment compartit, però jo -quan torno d'un viatge- sento que alguna cosa en mi ha canviat.