Em llegeixes un conte?

Ahir vaig observar una escena curiosa mentre esperava el metro. Una mare i un nen d'origen sud-americà estaven asseguts al banc de l'andana. Portaven un petit maletí amb una etiqueta que en revelava el contingut: contes.

Mare i fill van triar un dels contes i, sense pensar-ho dues vegades, la mare el va donar a una senyora que acabava de seure just al seu costat i li va dir:
- ¿Le puede usted leer el cuento al niño? Yo no me aclaro mucho con el catalán.
I la senyora va agafar el conte, el va obrir per la primera pàgina i va començar a llegir les línies escrites amb gran entusiasme i amb tota naturalitat. El nen l'escoltava amb molta atenció.

Quan va arribar el metro, la senyora els va tornar el llibre i es va despedir. La mare i el fill li van donar les gràcies i van romandre asseguts al banc de l'andana. Potser esperant que algú altre llegís el desenllaç del conte.

No anem pas bé

Pregunto a un grup de nens d'onze anys:

- Com es diu la vareta que fa servir el director d'una orquestra per dirigir els músics?

I uns quants responen amb gran convenciment:
- Batuka!
Ai... no anem pas bé.

Viaje a la Luna

Reproduzco una breve conversación que compartí con un niño de 6 años.

- ¿Qué quieres ser de mayor?
- ¡Yo quiero ser el primer hombre que llegue a la Luna!
- Ya hay alguien que ha ido a la Luna.
- Pues yo seré el segundo.
- Ha ido más de una persona.
- Pues entonces seré el primero en ir al Sol!

Any Nou

Enrere queden els 365 dies del 2007. Tan viva que sembla la imatge d'ara fa un any menjant el raïm i brindant amb les copes de cava... I ahir ja tornàvem a repetir l'escena!

Poques hores abans de despedir l'any sentia tot de consells i rituals per tenir un any 2008 ple de salut, amor i prosperitat. Com que habitualment no hi presto gaire atenció, no sé si han variat respecte els que donaven anys anteriors, però estic segura que els nostres desitjos no han canviat pas gaire. Amb el nou any i amb cada nou dia... una nova oportunitat!

Un origen i un destí

He acompanyat una amiga a l'estació de tren, hem estat una estona xerrant i fent temps. Avui, després de quatre dies festius, hi havia força moviment.

No sé ben bé el perquè, però en general m'agrada observar la gent a les grans estacions. Tant se val si és una estació de tren, d'autobusos o un aeroport... M'agrada contemplar el flux de persones: unes van, altres vénen... i darrere de cada maleta hi ha una història diferent: un viatge de negocis, una aventura romàntica, una escapada familiar, una visita a un/a amic/ga, un retrobament, una notícia inesperada... L'element en comú: tothom parteix d'un punt d'origen i emprèn un camí cap a un punt de destí. No és com la pròpia vida?

Lucky and unlucky

You've been telling me about your experience in Africa and I realize once again that we're lucky and unlucky, all at the same time.

Sin voz

He estado más de una semana con una importante afonía. Todavía no sé muy bien cómo he sobrevivido estos últimos días ya que la voz es mi principal herramienta de trabajo. Abrir la boca para decir algo y ver que no sale ningún sonido es, cuanto menos, frustrante. ¡Creo que en esta semana he tenido más cosas que decir que nunca! Sé que hablar no es la única forma de comunicarse, pero -si algo he descubierto estos días- es el gran valor de las palabras.