Flors de Bach

Em va estranyar que em truquessin per segona vegada del mateix centre per saber si estava interessada en fer un curs de Flors de Bach que comença a principis de novembre. Les dues trucades van tenir lloc només amb una diferència de temps d'un parell de dies i era la mateixa noia ja que es presentava amb el seu nom. Li vaig fer saber que ja havien contactat amb mi i vaig repetir la mateixa resposta de la primera vegada.

Ahir, quan vaig arribar a casa, tenia un missatge al contestador i sorprenentment era ella de nou anunciant el mateix curs. Em demanava que truqués al centre el més aviat possible per saber si m'hi volia apuntar. No hi he trucat pas perquè tres vegades ja em sembla excessiu. No tinc res en contra de les Flors de Bach, de fet no em faria res ampliar els pocs coneixements que tinc sobre el tema, però ara mateix tinc altres prioritats. M'imagino que tot plegat deu ser un problema amb la base de dades. Si no és així i truquen tantes vegades per sistema, ja sé què estaria pagant si decidís fer el curs.

Mirall trencat

He obert la porta de casa, accidentalment he donat un petit cop desafortunat i el mirall de l'entrada ha caigut a terra, fent un bon terrabastall. No cal donar detalls de l'estona que he passat recollint les restes. No era pas petit, diria que no n'havia tingut mai cap de tan gran.

En principi no sóc supersticiosa, però ara que hi penso... si la mida hagués de ser proporcional als anys de mala sort... Prefereixo pensar que el mirall -aquell que fa uns mesos vaig reciclar i que ara és tot esmicolat- ja havia fet el seu servei i que ja no havia de ser més temps allà. De fet, era a l'entrada de forma provisional i al final així ha estat.

Donant voltes al llit

Encara no són les cinc de la matinada. Fa una estona m'he despertat i ja no he pogut tornar a dormir, la qual cosa no és gaire habitual en mi. Aviat he descobert alguns pensaments desfilant per la meva ment.

Donava voltes al llit perquè donava voltes al cap? O donava voltes al cap perquè donava voltes al llit?

Finalment he decidit llevar-me. Avui començo el dia aviat!

Cajón multiusos

Ayer hicimos una comida familiar inesperada. Faltaba una silla en casa y a mi hermano se le ocurrió traer el cajón, una de sus más recientes adquisiciones musicales.

Hace poco tuvimos el placer de ir a verle tocar, junto con algunos compañeros, y la verdad es que la actuación nos sorprendió gratamente. Ya se sabe, cuando hay arte...

De entrada parece un instrumento sencillo y sin mucho misterio, pero -como dice mi hermano- tiene muchas utilidades más allá de la musical. Ayer, con un pequeño cojín encima, hizo las veces de silla. Hoy yo lo he utilizado de reposapiés y más tarde de mesa para el portátil. También he comprobado su efecto terapéutico: uno da cuatro toquecitos -aunque sea con poca gracia- y en cuestión de segundos se siente renovado.

Si es que a veces... en la sencillez está el secreto.

Simplificant

A casa l'espai és reduït, però no ens queixarem. A l'estiu vaig mirar de fer una mica de buidatge intentant eliminar coses innecessàries, però encara quedava feina per fer.

Feia dies que tenia la intenció de reorganitzar i fer lloc a l'armari de la roba. És un dels temes que trobo més complicats, juntament amb la paperassa. Diumenge vaig passar a l'acció. El primer pas va ser classificar la roba separant aquella que no m'havia posat en el darrer any. Després vaig decidir quina part d'aquesta roba volia donar i la vaig posar en bosses, la resta va anar a parar en caixes en les quals hi vaig fer constar la data. La qüestió és que si en un any no he obert aquestes caixes voldrà dir que no necessito el que hi ha dins i també ho donaré.

Em va costar fer aquest exercici, però no té massa sentit tenir l'armari atapeït de coses que potser algú altre en podria fer ús. A partir d'aquí l'estratègia que miraré de seguir és que si afegeixo una nova peça de roba a l'armari hauré d'intercanviar-la per una altra, és a dir, si n'entra una que en surti una altra. Això sí, sempre amb l'actitud més sensata i ecològica possible. Es tracta de simplificar, però amb seny!

Semàfor en vermell

SEMÀFOR: Aparell de senyalització lluminosa per a regular el trànsit de vehicles i vianants en els encreuaments, indicant amb un llum verd el pas lliure, amb un de vermell la prohibició de passar i amb un llum groc o ataronjat la pausa de precaució entre el verd i el vermell.

La definició del diccionari no deixa dubtes, però tot i així diria que tots en algun moment o altre creuem el carrer en vermell, especialment quan anem amb el temps just.

Jo no sóc pas diferent, però hi ha un tipus de situació en que miro de respectar els semàfors al 100% i és quan hi ha infants. Llavors sí que espero el que calgui, més que res per no tirar per terra en qüestió de segons tota la tasca educativa dels pares i mares. Trobo que no és gens fàcil respondre la pregunta que molts nens i nenes lògicament fan: Per què la gent passa en vermell i nosaltres hem d'esperar?

El reto más grande

La pequeña tenía poco más de tres años. La estatura correspondía a su edad, pero su manera de actuar, sus preguntas, sus razonamientos parecían propios de alguien con más tiempo de vida. Acabábamos de conocer tanto a la niña como a sus padres.

Compartimos un par de horas juntos, mientras tomábamos algo con un grupo grande de gente. Durante ese tiempo me encantó observar cómo se dirigían a la niña, cómo la trataban y cómo la educaban con cada pequeño acto, con cada palabra, con cada detalle... Todo era cariño, escucha, paciencia, ternura, respeto, confianza... parecía que tenían unos principios muy claros y que habían estado pensando a conciencia en cómo educar a su hija, aunque luego confesaran sus inseguridades. ¿Y quién no las tiene? Educar es uno de los retos más grandes de la vida y nadie nace sabiendo cómo hacerlo, pero es genial ver a padres y madres como los de la pequeña Celia. No sé para ella, pero para mí fue toda una lección.