Matí de diumenge. Em llevo a una hora prou matinera, però sense despertador. Un suc de taronja natural, un cafè amb llet, una dutxa ràpida i em preparo per sortir. Decideixo no agafar res més que les claus de casa, un bitllet de 5 euros i un barret. Al carrer fa fred. A l'ombra m'econgeixo, però al solet... ai, qué bé s'està al solet! M'adono que no hi ha gaire gent, simplement algú que passeja el gos. Compro el diari al quiosc i m'assec en un banc d'un parc proper. Començo llegint el suplement del diari mentre em deixo abrigar per aquest agradable sol d'hivern. Potser m'hi estic una hora o potser més. No ho sé, no porto pas rellotge. Poc a poc comença a haver-hi més moviment: famílies amb nens petits, gent gran, esportistes... Sembla que altres també han descobert que el dia ha començat. M'hi estic una estona més. Hi estic tan a gust...
Començo a tenir gana i aleshores decideixo marxar. Obro la porta de casa i em deixo acollir per aquest petit espai. Ara estic contenta de ser aquí, també m'hi sento a gust. Esmorzo -tot acabant de llegir el diari- amb calma, sense presses i sense pensar en res més. Sé que no estic fent res especial ni particularment extraordinari, però la veritat és que em sento afortunada de poder gaudir d'aquest petit moment.
2 comments:
A mi també m'encanten aquests moments! Llàstima que un marit amb grip i l'estrès d'una professora a final de quadrimestre últimament me'ls estan restringint!
Vaja...espero que el marit es recuperi aviat i que l'estrès duri poc! Si més no segur que ja queda menys! I després... a gaudir dels petits moments!
Post a Comment