In trouble!

Handyman in trouble! He might need a hand this time!

Un de cada

Aquest matí he anat a la biblioteca a buscar nou material per llegir. M'agrada la lectura, però no sempre puc llegir tant com voldria. Funciono una mica per èpoques. Tinc etapes poc literàries i després hi ha altres moments en què llegeixo un llibre darrere l'altre o, fins i tot, simultàniament. L'estiu sol ser l'època de l'any més prolífica ja que és quan disposo de més temps.

Avui he acabat el darrer llibre que estava llegint i poc després he anat a una de les biblioteques del barri. A vegades hi vaig sense un objectiu clar, però avui anava ben preparada. Havia fet tota una recerca a través del catàleg virtual i tenia una bona llista de títols amb el seu codi corresponent per tal de trobar-los més fàcilment entre les diverses prestatgeries.

Tot i l'exercici de planificació, no he pogut estar-me de vagarejar durant una bona estona i fullejar desenes d'altres publicacions. A vegades, m'emportaria un exemplar de cadascun dels llibres que omplen la biblioteca. Finalment, i després de tot un procés de presa de decisions i un intent de ser prudent, he agafat 6 llibres en préstec:

- 1 novel·la en català (traduïda de l'italià)
- 1 novel·la en castellà (traduïda de l'anglès)
- 1 novel·la en anglès
- 2 llibres sobre dibuix infantil
- 1 llibre sobre educació

Ara no serà fàcil decidir per quin començar!

Un indicador interessant

Ahir a la nit vaig veure un documental sobre Bhutan, concretament "The Dragon House" de Jon Garaño. He de dir que vaig gaudir de la projecció. La veritat és que el meu coneixement sobre el país era més aviat reduït, si més no fins ahir. Vaig aprendre diverses coses, però potser una de les que més em va sobtar és que Buthan no es regeix pel Producte Nacional Brut ( PNB), com tants altres països, sinó pel Producte de Felicitat Bruta (PFB). Trobo que és un indicador ben interessant.

Petits moments III

Aquesta matinada m'he despertat aviat. Molt aviat tenint en compte que estic de vacances. Eren poc més de les cinc del matí. Podria haver-me quedat al llit, però he decidit llevar-me. Estava plovent. He obert una de les finestres i m'he assegut al sofà per gaudir del so de la pluja i de l'aire net que entrava a través la finestra. Feia fresqueta i m'ha vingut de gust tapar-me amb una manteta lleugera. Es fa una mica estrany en ple mes d'agost.

He deixat passar el temps i he deixat fluir els pensaments. Ha començat a clarejar i poc a poc semblava que la ciutat començava a posar-se en moviment. He de dir que habitualment pels matins vaig amb el temps just i sovint desitjaria que la nit s'allargués uns minuts. Avui, però, contemplar l'inici del nou dia m'ha semblat un petit plaer.

Un viatge, tota una experiència

Fa poc que he tornat d'un gran viatge. Els viatges són experiències vitals que van més enllà d'anar a visitar algun racó més o menys llunyà del món. Un viatge no és simplement un conjunt de nous paisatges i la seva gent sinó tot allò que l'experiència en sí genera en el propi interior: sensacions, reflexions, descobertes, aprenentatges... Poques vegades un viatge deixa indiferent. No sé si és un sentiment compartit, però jo -quan torno d'un viatge- sento que alguna cosa en mi ha canviat.

Una imatge diferent

Sembla que inicio una nova etapa en relació al blog que vaig començar a escriure ara ja fa tres anys. Si més no aquesta és la intenció.

Pel que fa al contingut, potser miraré de donar-hi un toc més personal, tot i que -encara que sembli paradoxal- no m'agrada massa parlar de mi. Algunes entrades només tindran text, altres només contindran alguna fotografia i altres tindran totes dues coses. En la mesura del possible, miraré d'adjuntar fotografies que hagi fet jo, tal i com ja he fet en diverses ocasions.

Pel que fa a la part més formal, em venia de gust donar al blog una imatge diferent. Després d'explorar una mica les diverses opcions, he optat per aquest nou disseny. El meu objectiu bàsic és transmetre calma, en coherència amb el títol del blog. No sé si he aconseguit el meu objectiu.

Una mirada diferent

Fa molt de temps que no escric de forma regular al blog. La causa principal és la manca de temps. Certament -en els darrers mesos- si alguna cosa no he tingut és temps. Massa projectes, objectius, reptes... Alguns planificats i desitjats, altres més circumstancials. Ara miro enrere i contemplo amb satisfacció allò aconseguit, però també he de dir que segurament hagués gaudit una mica més de tot plegat si no hagués anat tan atrafegada.

La veritat és que m'agrada sentir-me activa. Proposar-me noves fites em fa sentir viva. Coneixent-me, diria que en el futur més proper seguiré embarcant-me en mil i una històries, però també voldria poder trobar estones per escriure al blog. M'agrada. M'he adonat que el fet d'escriure em fa estar més atenta davant les petites coses i, sobretot, m'ajuda a tenir una mirada diferent en el dia a dia.

No prentenc escriure-hi cada dia i ara mateix tampoc tinc intenció de fixar-me una freqüència concreta. Per ara em sentiré contenta si escric una mica més que en els darrers mesos.