Val més no anar amb presses

El dia 24, tot just iniciant les meves vacances de Nadal, vaig sortir a fer uns encàrrecs pel barri: volia anar a la ferreteria a comprar una bombeta, portar unes botes al sabater, tornar uns llibres a la biblioteca, anar a comprar quatre coses pel dinar de Sant Esteve... tenia poca estona perquè venia a dinar el meu germà a casa i després em passarien a buscar per anar a veure una amiga que té un nen petit. Al vespre, de nou convidats a casa.

Vaig sortir amb la meva llista de gestions a fer. Pel carrer vaig veure un parell de persones que corrien, com si intentessin esprémer els darrers minuts abans d'iniciar les festes nadalenques i donar el tret de sortida als compromisos familiars. Vaig tenir una sensació que es repeteix cada any per aquestes dates i és que sembla que per Nadal tothom acaba anant amb presses.  En aquell moment no vaig pensar pas en mi i més tenint en compte que, des de fa uns anys, a casa celebrem un Nadal una mica alternatiu i, sobretot, poc consumista. 

Amb aquest pensament al cap vaig entrar a la ferreteria, vaig agafar la bombeta que necessitava, vaig pagar religiosament i a l'hora de marxar no sé ben bé què vaig fer amb els 3 esglaons que he pujat i baixat en diverses ocasions. La qüestió és que vaig acabar a terra i la bombeta -que encara no havia tingut temps de guardar a la bossa- va quedar esmicolada en mil i un bocins. L'establiment era ple i evidentment tothom es va assabentar de la meva caiguda. Hi ha coses molt més vergonyoses que caure, però la veritat és que després d'un espectacle com el que vaig fer és bastant fàcil deixar-se envair per un cert sentiment de poca habilitat. En fi... són coses que passen. Finalment vaig acabar fent tot el que havia planificat, tot i que amb algun altre moment memorable. Per no allargar-me no entraré en detalls. El resultat final és que vaig acabar amb un esguinç al turmell i diverses contusions.

La conclusió de tot plegat és que val més no anar amb presses ni per Nadal ni en cap altre moment de l'any!

Té molta pressa?

Habitualment em desplaço en metro, autobús o bé en bicicleta. L'altre dia, però, anava amb el temps molt just. De forma inesperada i a contrarellotge vaig haver de portar a Mataró uns instruments per a una espècie de concert. Per arribar a temps havia d'agafar un tren que sortia al cap de 10 minuts. Vaig pensar que l'única opció factible era  mirar d'anar en taxi a l'estació de trens. Era dissabte, no hi havia gaire trànsit i l'estació no quedava molt lluny, així que hi havia possibilitats d'arribar a temps sense haver de fer gaire filigranes. Vaig trobar un taxi en qüestió de segons i tot just pujar-hi el taxista em va preguntar: "No tendrá usted mucha prisa, no?". D'entrada em va sorprendre una mica la pregunta, de fet vaig pensar que feia broma i vaig trigar uns segons a reaccionar. Abans que pogués respondre em va dir: "Es que justo he quedado para desayunar con unos compañeros en un bar que hay justo una calle más arriba y si usted no tuviera mucha prisa...".  Li vaig explicar el tema del tren, el concert i els instruments. També li vaig plantejar l'alternativa d'agafar un altre taxi per tal de no fer-lo anar malament. L'home em va mirar i finalment va decidir portar-me a l'estació. La veritat és que li ho vaig agrair. Durant el breu trajecte, i en un atac de sinceritat, li vaig fer saber que jo en general només optava pel taxi quan realment tenia molta pressa o bé quan no tenia altra manera d'arribar al meu destí. Em sap greu, però em sembla que el vaig decebre.