Vignettes of love V

Just after supper...
- Would you like a yoghourt?
- Yes, please.
- Which one would you like?
- No preference.
- Ok, here you have your yoghourt.
- But I don't want a müesli one!
- Sorry, maybe raspberry?
- No... not that one either.
- Let's see... when you said "no preference"... what did you exactly mean?

A través de la finestra

A través de la finestra veig un senyor d'aspecte fràgil, va acompanyat d'un noi jove. Potser és el fill, potser el nét.... o potser no hi té cap lligam familiar. Els miro durant uns minuts i m'adono que el senyor està aprenent a caminar o, més aviat, reaprenent-ne. L'home està quiet, mira el terra. Agafa fort el seu bastó de fusta i fa l'intent de caminar. Fa un parell de passes i llavors perd l'equilibri. El noi jove evita la caiguda agafant-lo per les espatlles. Ho torna a intentar i es repeteix exactament la mateixa seqüència. Ho prova de nou  una i altra vegada. En algun dels intents aconsegueix fer 3 passes, fins i tot 4, abans de perdre l'estabilitat. Ell, però, no es rendeix. El noi jove l'encoratja i el subjecta amb tendresa en totes i cadascuna de les temptatives.

Buf! Tinc tot el cos i el cor encongits. Alguna llàgrima em cau galta avall. M'envaeix un sentiment de tristesa i impotència. No ho puc evitar. M'adono que un metres més enllà hi ha una cadira de rodes i, en el seient, una fina manta de color vermell. Poser fa un temps no podia fer les 2 o 3 passes que és capaç de fer ara,  potser ni tan sols es podia posar dret. El miro de nou i començo a identificar dins meu un sentiment d'admiració i esperança. Mentrestant, ell ho segueix intentant. En un primer moment, l'he vist tan vulnerable... i ara em sembla la persona més valenta i forta del món! Lluita contra les dificultats, persisteix i no llença la tovallola! No sé si aconseguirà caminar, però el que tinc clar és que a mi m'ha donat una gran lliçó!