A finals de l'any passat vaig perdre el meu carnet d'identat. Sempre hi ha una primera vegada per tot. Havia passat el dia amunt i avall. Me'l van demanar quan vaig anar a fer una gestió en un organisme oficial. El meu error va ser no desar-lo on sempre amb l'objectiu de no alentir la cua que hi havia darrere meu. Me'l vaig posar provisionalment a la butxaca del pantaló. No hi vaig pensar més fins que el vaig voler mostrar a l'hora de fer una compra amb targeta de crèdit. On era? L'havia perdut, ni rastre del carnet a la cartera, tampoc al bolso, ni al pantaló... Vaig tornar a anar a tots i cadascun dels establiments on havia estat durant el dia i vaig tornar a recórrer el mateixos carrers, que no eren pas pocs. Finalment em vaig donar per vençuda i vaig anar a notificar-ho a la comissaria més propera.
Al cap de poc, havent perdut tota esperança, vaig anar a fer-me el carnet de nou i tornar a anar documentada pel món. Sempre fa una mica de mandra endinsar-se en les tedioses gestions burocràtiques, però igualment hagués hagut de renovar-lo en poc més de tres mesos, quan el DNI perdut caducava.
Fa uns deu dies vaig rebre una carta. El remitent: Oficina de Troballes. Tot just havia tornat de vacances i vaig obrir amb curiositat el sobre misteriós. Sorpresa! Em retornaven el carnet que un dia vaig perdre! Pel que em notificaven sembla que l'havia perdut al metro. Sempre està bé saber-ho. Tot un detall que me l'enviessin, tot i que el procés s'ha allargat una mica més del que seria desitjable. Vuit mesos per recuperar un carnet que en fa cinc que va caducar i ara em serveix de poca cosa més que de simple record. Tot i així s'agraeix que algú es molesti a fer arribar allò que un ha perdut.
Septiembre está a la vuelta de la esquina y una de las señales evidentes que anuncian su llegada son los incalculables anuncios de colecciones y fascículos. Cada año el mismo bombardeo, pero eso sí, cada inicio de curso aparecen nuevas ideas para coleccionar, muchas de ellas bastante curiosas.
