26/11/2007

Les casualitats I

Jo ja no sé si les casualitats existeixen, però és que a vegades passen unes coses ben curioses. Dissabte vam tenir la sort de gaudir d'un concert magnífic en el qual hi participava el meu germà, va ser una ocasió ben especial i emotiva.

Durant el breu descans que van fer entre la primera i la segona part una dona se'm va acostar, va venir directe cap a mi, i em va preguntar: Que hi ha un concert? Que saps qui actua? Just passava per aquí, he vist un munt de gent i he decidit entrar. En un principi no em va pas reconèixer, però a mi aquella cara em resultava ben familiar, era una companya del postgrau que vam fer plegades ara ja fa uns anys. Des d'aleshores no ens havíem tornat a retrobar i em va resultar curiós que -amb la gentada que hi havia- just es dirigís a mi.

Casualment el dia anterior havia coincidit en una conferència amb una altra companya del mateix curs i que feia exactament el mateix temps que no veia.

1 comment:

Anonymous said...

Si que existeixen les casualitats, però no són més que el resultat de la probabilitat : D què romàntic oi? Ja sé la nota de la taula...! Fa temps que no desvariejo jo, potser avui m'animo. Vas sentir el meu missatge?