19/03/2008

Somnilòquia

Recordo que quan vivia amb els meus pares algun cop havia sentit un dels meus germans parlar mentre aparentment dormia. La majoria de vegades el seu discurs no era intel·ligible, però recordo una ocasió -ja fa molts anys- en que en el silenci de la nit i quan tots el feiem ben adormit va cridar amb força i amb tota claredat: -"Agafaaaa'm!". Igual somniava que queia en el buit o no sé ben bé què, però la qüestió és que em va despertar, vaig saltar del llit espantada i vaig anar a la seva habitació per comprovar la seva integritat. El noi seguia dormint com si tal cosa. El vaig acaronar intentant alleujar qualsevol angoixa producte de l'activitat onírica, vaig tornar al meu llit -encara sense haver-me recuperat del trasbals- i ja no el vaig tornar a sentir en tota la nit. Al matí següent ell no recordava res i jo -com la germana encantadora que sóc- no em vaig poder estar de fer-li mofa.

Aquesta nit sembla que he estat jo qui he xerrat pels descosits. No he cridat com aquell dia va fer el meu germà, però sembla que he dit quelcom una mica compromès. Sort que hi ha qui té bon sentit de l'humor i no s'ho pren pas malament! Ja veig, però, que no es pot baixar la guàrdia ni tan sols en somnis!

2 comments:

Lairita said...

L'altre dia vaig tenir un malson que vaig viure de manera bastant real i angoixant. Dormia sola i vaig notar com algú seia al cantó del llit. Em vaig quedar paral.litzada de por. No podia reaccionar. De sobte, em vaig despertar, vaig comprovar que estava sola i vaig continuar dormint... Al dia següent encara tenia la sensació bastant present.

Segona said...

I no ens expliques què és això tan compromès que vas dir...? Ens amagues el més interessant! ;-)