Retrobaments

Diuen que les casualitats no existeixen. Per tant no deu haver estat casualitat, però aquesta setmana he retrobat gent que feia molt de temps que no veia, persones amb qui havia perdut el contacte.

Dilluns perdo el metro per només un parell de segons. -Llàstima!- Penso. - Jo que volia arribar ben puntual... Segueixo caminant per l'andana i una cara que em resulta familiar em fa oblidar les meves presses. És una antiga companya de la universitat. En poc més de dos minuts ens expliquem què és de les nostres vides. Ella ara és actriu, fa sèries, publicitat... Qui ens ho hagués dit quan compartíem aquelles inacabables classes de psicometria! Ara que hi penso... encara deu tenir uns apunts que li vaig deixar quan l'assignatura se li resistia.

Ara no recordo si era dimarts o dimecres que també em vaig trobar una altra noia que fa uns anys va fer les pràctiques de Psicologia en el centre on jo treballava. En aquells temps jo ja veia que era una noia molt competent i que arribaria lluny. Sembla que no em vaig equivocar massa. Ara està treballant en temes de violència de gènere i sembla que està fent una bona feina. Abans de despedir-nos em va tornar a donar el seu telèfon. Fa uns mesos vaig tenir problemes amb la targeta del mòbil i vaig perdre gran part de l'agenda que hi tenia gravada.

Dijous sortia de la feina i just abans de baixar les escales del metro, una trucada al mòbil va fer que em quedés una estona més al carrer per no perdre la cobertura. Tenia una ampolla a la mà i jugava amb ella mentre parlava. El detall de l'ampolla no tindria cap importància si no fos perquè de cop i volta algú que acabava de pujar les escales mecàniques me la va treure de les mans sense cap mena de consideració. Vaig aixecar la mirada i en un instant vaig canviar la meva expressió de desconcert per un gran somriure. Era un noi amb qui havia compartit un curs ara ja fa uns mesos. La darrera notícia que tenia d'ell és que havia marxat a Xile sense bitllet de tornada. Vaig necessitar unes mil·lèsimes de segon per processar la informació i ubicar-lo de nou aquí. Em va proposar d'anar a fer un cafè plegats i vam acabar xerrant i explicant-nos llargament els nostres objectius personals i professionals.

Si les casualitats no existeixen, serà que aquesta setmana he estat més receptiva? Serà que és moment de recuperar antigues amistats? Seran petits regals de la vida? No sé la resposta, el que tinc clar és que ha estat un gran plaer!