Ahir dilluns em vaig llevar com cada dia per anar a la feina. Eren poc més de les 7 del matí. Després d'una dutxa ràpida em vaig vestir sense pensar gaire i en 20 minuts era al carrer. Habitualment m'entretinc una micona més i -tot i que arribo puntual- poques vegades em sobra temps. Potser ahir vaig ser més diligent perquè teníem gent a casa i no volia pas interrompre el son de ningú. La qüestió és que vaig sortir de casa amb uns tres quarts d'hora de marge.Vaig poder anar a fer un cafè amb tota la tranquil·litat del món, al metro -que anava menys atapeït- vaig poder seure sense pensar en el rellotge i em vaig deixar portar per la música que escoltava a través dels auriculars. En arribar a la feina vaig poder dedicar una estona a organitzar-me el dia i la setmana amb calma. Poc abans de les 9, quan començava el moviment de gent, jo em sentia ben a punt per encarar la jornada laboral amb il·lusió. Sense presses i gaudint de cada petit detall no hagués dit pas que era dilluns al matí!
5 comments:
Hola, I els dibus tambe son teus? I que vol dir Crispitulinga?
Ens veiem on l'arc de sant marti es difumnina.
Ei sr/sra. anònim/a!?
Em sembla a mi que no ho som gaire d'anònims/es, oi?
Pots trobar un resum de l'origen de Crispitulinga en un post que vaig escriure l'agost de l'any passat. Tampoc és que sigui especialment interessant, però si et fa gràcia i no tens res millor a fer...
es lo que tiene tener gente en casa...ya, ya sé que me echas de menos...
Pues sí, la verdad es que se te echa de menos. Es lo que tiene cuando una se hace querer...
Ya veo que el idioma no es un obstáculo para ti! Enhorabuena y gracias por estar ahí!
Aquest és l'enllàç a l'explicació de l'origen de Crispitulinga:
http://crispitulinga.blogspot.com/2007/08/crispitulinga.html
Post a Comment