La nit de Sant Joan

Diuen que la nit de Sant Joan és una nit màgica i són moltes les maneres possibles de celebrar-la: a casa amb els amics, al voltant d'una foguera, a la platja, a la muntanya, al carrer, al llit... qualsevol opció és bona. El que sembla que no hi poden faltar són les tradicionals coques i els populars petards. Si hagués d'escollir entre aquests dos elements em quedaria amb les coques.

Els petards no em diuen res, més aviat al contrari. Reconec que és un costum molt arrelat i, tot i que jo no li trobo massa sentit, l'accepto amb resignació.

La meva pregunta és: cal estar sentint petards durant tot el mes de juny?

Ànim, valent!

Ara fa just deu dies t'acompanyàvem a l'aeroport per dir-te adéu i desitjar-te el millor en aquesta nova aventura ben bé a l'altra punta del món. Segurament no ho volies demostrar massa, però suposo que senties pessigolles a l'estómac i en més d'un moment et devies preguntar si era la decisió correcta. Conec força bé la sensació.

Quan jo vaig marxar a viure un any a Irlanda vaig tenir els meus moments de dubte, m'enfrontava a un munt d'incerteses. He de dir que fins que no vaig ser a l'avió no vaig ser plenament conscient de que allò anava de debò. Alguna gent em preguntava què se m'hi havia perdut a Irlanda i em deia que era molt valenta. Un cop dalt de l'avió vaig pensar que potser sí que havia tingut certa valentia. Un cop allà hi va haver moments per tots els gustos, però quan miro enrera tinc el ple convenciment de que va ser una de les millors decisions que he pres mai i una experiència que no canviaria per res del món.

Ara et toca a tu, germanet! Tu has escollit un destí més llunyà i sé que ha estat una decisió atrevida i molt valenta. Ara sóc jo qui et dic: ÀNIM, VALENT!

Fent anys

Fa pocs dies vaig fer anys. Una altra vegada. Dic una altra vegada perquè l'any ha passat volant!

L'any passat vaig voler celebrar l'aniversari de forma diferent. Pocs dies abans vaig decidir organitzar una festeta que jo definiria com a alternativa. Potser no sóc la persona més adequada per valorar el resultat amb objectivitat, però diria que va anar prou bé i que tothom va estar força a gust. Per mi era tot un repte! L'èxit l'he d'agrair a tots els que em vau voler acompanyar. Sempre en guardaré un record ben entranyable.

Aquest any no em vaig plantejar res especial, em venia de gust alguna cosa tranquil·la. Tot i així vaig tenir sorpreses ben agradables i -un any més- va ser un gran plaer rebre tantes felicitacions, abraçades, petons, trucades, missatges...

Des de fa temps tinc ben clar què és el millor de fer anys. Amb aquestes ratlles aprofito per donar-vos les gràcies a tots i a totes de tot cor. Comptar amb vosaltres és el millor regal!

El plaer de riure

M'ha agafat un atac de riure, no ho he pogut evitar. Parlava per telèfon amb una gran amiga, a mitja conversa ella ha tingut un lapsus que ha resultat molt graciós i he esclatat a riure com feia temps que no ho feia. És important dir que ella reia tant o més que jo. Sinó no hagués estat pas el mateix. No desvetllaré el lapsus perquè l'amistat és l'amistat, però crec que l'anècdota d'avui donarà joc per molt de temps.

Ara ja fa estona que he penjat el telèfon i segueixo amb un somriure als llavis. Ja estava de bon humor, però ara encara ho estic més. Ja ho diuen que riure és terapèutic. I jo afegeixo: és un gran plaer! Per què a vegades ens n'oblidem?

Bicicletada

En general no sóc gaire amiga de les aglomeracions de gent, però podríem trobar algunes excepcions. Segurament és difícil veure'm un dissabte a la tarda comprant al centre de la ciutat, però per exemple no em fa res endinsar-me en una massa de gent sobre rodes. És ben al contrari, m'agrada i em fa sentir part d'un col·lectiu amb un interès comú. M'explicaré una mica més perquè igual podria semblar que m'encanten els embusos de cotxes o quelcom similar i la veritat no és això.

Diumenge al matí es va celebrar a Barcelona la "Festa de la Bici i els Patins". Era una trobada oberta a tothom: grans, petits i mitjans. L'objectiu: recórrer junts els carrers de Barcelona en bicicleta, patins, patinet o qualsevol altre mitjà de trasnport similar. Era entranyable veure famílies unides fent anar els pedals, parelles patinant de forma totalment coordinada i compassada com si d'una dansa es tractés, pares empenyent cotxets amb criatures, gossos observant la festa des del portaequipatges de la bicicleta... Tot plegat un moment per gaudir i una imatge per recordar.