Hi havia una vegada un blog que, des dels seus inicis havia estat força actiu. Darrerament, però, estava una mica ensopit. Se sentia una mica oblidat. Cada dia començava el dia amb il·lusió, pensant que potser podria renovar-se mostrant una entrada nova, però no acabava d'arribar el moment. Moltes idees i molt bones intencions, però al cap del dia altres prioritats acabaven passant pel davant. Des de feia dies mostrava el mateix una i altra vegada als seus lectors, però sabia que tot era qüestió de paciència. Estava convençut de que quan menys ho esperés tindria una sorpresa. Malgrat tot, no perdia l'esperança!
4 comments:
Hola wapissima!
L'esperança és l'últim que es perd!!!
Que no perdi l'esperança...!
Personalment penso que els que som lectors del teu bloc allò que desitgem quan arribem al teu bloc és aixoplugar-nos sota la immensa calma que donen els teus posts, tot i que la novetat i la sorpresa s'agraeixen jo sempre disfruto molt el teu bloc.A més jo també sóc una blocaire ensopida...però feliç de tenir companyes internautes com tu. Endavant!!
Post a Comment