Fa dies que no escric i no és per manca de ganes, sinó perquè no he aconseguit trobar una estona per seure i escriure amb tranquil·litat. En les darreres setmanes he anat una mica de bòlit, en procés constant d'adaptació.
A vegades voldria que les 24 hores del dia es poguessin estirar com una goma elàstica. No m'agrada sentir que el temps se m'escola entre els dits de les mans!
4 comments:
je, je... a mi també m'ha passat volant aquest mes de gener :-)potser per això he decidit conectar-me al teu blog a veure a tu com t'anava..
Dedueixo que bé... encara que trobes a faltar la teva Calm@... Jo també t'enyoro i també em confeso víctima del temps, però m'alegro de compartir públicament amb tu aquest instant de complicitat. M'agrada tenir-te tan accesible i tan a prop, les 24 hores del dia :-) Ah, i moltes gràcies per aquest magnífic arc de san martí, ets genial!! 4444
Quines paraules tan maques, Meritxell! M'ha agradat llegir-les, retrobar-te per aquí i compartir aquest instant de complicitat...
Com passa el temps, oi? Diuen que si passa ràpid és bon senyal, però a vegades estaria bé poder assaborir-lo una mica més. A veure si ho aconseguim en aquest nou mes que avui comença!
Espero que estiguis bé, amb il·lusió i avançant en els propòsits per l'any.
Parlem aviat, bonica! Xerrar amb tu sempre és un plaer!
Hola a las dos!! Meritxell, Cris!! me encanta la foto del tiempo escurriéndose entre los dedos. Yo siento que tengo todo el tiempo del mundo para vivir!! y 2009 es un tiempo estupendo para disfrutarlo!! un besazo
There can't be many who don't wish that the 24 hours of each day were somehow stretchable, or that it would be possible to go without sleep... or just to manage on less. :-) I know I do. But I suppose that all we have is now, this moment, this time. We just have to make the most of it and learn how to prioritise that time, not to say 'yes' to things out of guilt, not to deny ourselves the simplest and most important of pleasures (time with loved ones, for example)... But these are hard lessons to learn, for me at least! Keep writing your blog, Cris, if and when you can :D I love reading your thoughts.
Post a Comment