13/08/2008

Troballes

A finals de l'any passat vaig perdre el meu carnet d'identat. Sempre hi ha una primera vegada per tot. Havia passat el dia amunt i avall. Me'l van demanar quan vaig anar a fer una gestió en un organisme oficial. El meu error va ser no desar-lo on sempre amb l'objectiu de no alentir la cua que hi havia darrere meu. Me'l vaig posar provisionalment a la butxaca del pantaló. No hi vaig pensar més fins que el vaig voler mostrar a l'hora de fer una compra amb targeta de crèdit. On era? L'havia perdut, ni rastre del carnet a la cartera, tampoc al bolso, ni al pantaló... Vaig tornar a anar a tots i cadascun dels establiments on havia estat durant el dia i vaig tornar a recórrer el mateixos carrers, que no eren pas pocs. Finalment em vaig donar per vençuda i vaig anar a notificar-ho a la comissaria més propera.

Al cap de poc, havent perdut tota esperança, vaig anar a fer-me el carnet de nou i tornar a anar documentada pel món. Sempre fa una mica de mandra endinsar-se en les tedioses gestions burocràtiques, però igualment hagués hagut de renovar-lo en poc més de tres mesos, quan el DNI perdut caducava.

Fa uns deu dies vaig rebre una carta. El remitent: Oficina de Troballes. Tot just havia tornat de vacances i vaig obrir amb curiositat el sobre misteriós. Sorpresa! Em retornaven el carnet que un dia vaig perdre! Pel que em notificaven sembla que l'havia perdut al metro. Sempre està bé saber-ho. Tot un detall que me l'enviessin, tot i que el procés s'ha allargat una mica més del que seria desitjable. Vuit mesos per recuperar un carnet que en fa cinc que va caducar i ara em serveix de poca cosa més que de simple record. Tot i així s'agraeix que algú es molesti a fer arribar allò que un ha perdut.

07/08/2008

Vignettes of love III


- How about living on a boat?
- What? No way! I'm sorry but it just doesn't appeal to me.

- Ok, what about a campervan?
- Well... if you had asked me this question some time ago then my answer would also have been no way, but now that I just had a great experience traveling for a few weeks in a great mobile home... I could even think about it.
- Good! My strategy seems to be working then!

31/07/2008

Un país de postal!


Tot just acabem d'arribar de Nova Zelanda i es fa difícil descriure l'experiència. Ha estat simplement FANTÀSTIC!

Nova Zelanda és un país ple de contrasts, amb paisatges espectaculars i on la natura sorprèn a cada instant. Certament no és gens fàcil plasmar amb paraules tanta bellesa! És un país DE POSTAL! Llàstima que estigui ben bé a l'altra punta del món. Això sí, les hores de vol i la inversió econòmica tenen una gran recompensa! Una vivència INOBLIDABLE!

08/07/2008

Tot arriba


Hi ha coses que es fan esperar,
però al final arriben.
I hi ha coses que arriben
sense esperar-les.
A gaudir de les vacances!
Els meus millors desitjos per tots vosaltres!

06/07/2008

Un sillón en el rellano

Hace algunos meses, de la noche a la mañana apareció un sillón en el rellano. Podría ser que alguien hubiese tenido el detalle de ofrecer al resto de vecinos un lugar donde poder sentarse y descansar con tranquilidad, pero esta hipótesis rápidamente perdía todo fundamento.

Se adivinaba que el sillón un día había sido de color blanco y no del tono amarillento que tenía entonces. Había generosas manchas de grasa y algún que otro agujero. Realmente estaba para tirar, restaurar o reciclar de alguna forma. Lo más probable es que el dueño había querido deshacerse de él, pero se equivocó de lugar. I allí se quedó el sillón durante meses.

Hace algunos días, volviendo del trabajo, noté algo diferente. El sillón no estaba. Supongo que algún vecino había decidido terminar el proceso que un día alguien dejó a medias. Menos mal que no todo el mundo deja en el rellano aquello que ya no quiere. La verdad es que se agradece.

05/07/2008

La vareta màgica

Fa un parell de dies vaig presenciar una escena que em va fer gràcia. Els protagonistes: una mare i el seu fill d'uns 5 anys aprox. El lloc: l'ascensor d'una estació de tren.
Tot just pujar a l'ascensor el nen va començar a fer una rebequeria. Cridava i ho feia amb aquella entonació que no cal descriure.

- Mamaaaaa, per què no anem a casa? Vull anar a casaaaaaa! Estic cansaaaaat!!!
- Estem anant a casa, fill. No tinc una vareta màgica que ens porti a casa només fent "tinggg".
- I per què no tens una vareta màgica? Jo vull anar a casa. Vull anar-hi ara mateix!
- I tu? Que tens una vareta màgica, fill? -
El nen es va mirar la seva mare estranyat amb aquella pregunta.
- No, no en tinc cap. -
Va respondre amb resignació.
- Jolín! I per quèèè? Com és que no tens una vareta màgica? Jo vull anar a casa!!! -
Va fer la mare imitant la rebequeria inicial del nen. Llavors ell es va quedar mut. En un instant havia entès que el seu comportament no havia estat el més adequat.

A l'ascensor tots somrèiem dissimuladament per sota el nas i miràvem la mare amb admiració.

03/07/2008

Curiositats

Diumenge fèiem en tren el tram final del trajecte després de passar fora el cap de setmana amb unes amigues. El tren anava ple a vessar. Els passatgers feien cara de cansats i semblava que, igual que nosaltres, tenien ganes d'arribar a casa.

De sobte un anunci per megafonia. Tothom escoltant en silenci. Suposo que tots vam imaginar que hi havia alguna incidència, però pocs segons després vam descobrir que sorprenentment no es tractava de cap averia ni cap retard. El maquinista només volia anunciar-nos que la selecció espanyola de futbol acabava de marcar un gol. Immediatament tothom va respirar alleugerit, no sé si pel gol o bé per l'absència de problemes.

Com deia una de nosaltres, resulta ben curiós que Renfe notifiqui un gol gairebé en temps real i que, per altra banda, la informació escassegi davant de les freqüents incidències que afecten la xarxa ferroviària, encara que siguin centenars els passatgers que queden "penjats" de forma interminable.