La vareta màgica

Fa un parell de dies vaig presenciar una escena que em va fer gràcia. Els protagonistes: una mare i el seu fill d'uns 5 anys aprox. El lloc: l'ascensor d'una estació de tren.
Tot just pujar a l'ascensor el nen va començar a fer una rebequeria. Cridava i ho feia amb aquella entonació que no cal descriure.

- Mamaaaaa, per què no anem a casa? Vull anar a casaaaaaa! Estic cansaaaaat!!!
- Estem anant a casa, fill. No tinc una vareta màgica que ens porti a casa només fent "tinggg".
- I per què no tens una vareta màgica? Jo vull anar a casa. Vull anar-hi ara mateix!
- I tu? Que tens una vareta màgica, fill? -El nen es va mirar la seva mare estranyat amb aquella pregunta.
- No, no en tinc cap. -Va respondre amb resignació.
- Jolín! I per quèèè? Com és que no tens una vareta màgica? Jo vull anar a casa!!! - Va fer la mare imitant la rebequeria inicial del nen. Llavors ell es va quedar mut. En un instant havia entès que el seu comportament no havia estat el més adequat.

A l'ascensor tots somrèiem dissimuladament per sota el nas i miràvem la mare amb admiració.