Un nen de 7 anys, que per primer dia es queda a dinar a l'escola, m'agafa de la mà i em diu amb posat seriós:- Em passa una cosa molt rara. Jo no vull plorar i sé que no he de fer-ho, però és que me'n venen ganes!
Veig que realment fa esforços per no deixar caure cap llàgrima. Miro de tranquil·litzar-lo una mica, em poso en el seu lloc i entenc que no és pas un moment fàcil per ell, però no per això deixo d'admirar i sorprendre'm del seu nivell de consciència i autocontrol emocional.
Veig que realment fa esforços per no deixar caure cap llàgrima. Miro de tranquil·litzar-lo una mica, em poso en el seu lloc i entenc que no és pas un moment fàcil per ell, però no per això deixo d'admirar i sorprendre'm del seu nivell de consciència i autocontrol emocional.
1 comment:
Pobret... Quin patir. Em puc imaginar la carona a punt de plorar.
Jo recordo viure aquest tipus de conflictes quan era petita. Ho passava malament. Si ara hi ha coses que no entenc o no puc controlar, imagina't a aquella edat...
Post a Comment