Sé que últimament sovint escric sobre nens. Bé, no puc dir que sigui sovint perquè reconec que tinc el bloc una mica abandonat, però sí que un gran nombre de les entrades que escric hi tenen alguna cosa a veure. Tot són etapes.
Avui reprodueixo una nova conversa. Les protagonistes són dues nenes d'onze anys.
NENA 1: - Profe, ¿a ti te gusta tu trabajo?
NENA 2: (Sense deixar que la mestra respongui a la pregunta) - ¡Anda, menuda pregunta! ¡Cómo quieres que le guste! Si es su trabajo... no le puede gustar!
Ja sé que no tothom pot dir que treballa en allò que li agrada, però em sembla trist que en edats tant primerenques ja s'hagi llençat la tovallola!
Avui reprodueixo una nova conversa. Les protagonistes són dues nenes d'onze anys.
NENA 1: - Profe, ¿a ti te gusta tu trabajo?
NENA 2: (Sense deixar que la mestra respongui a la pregunta) - ¡Anda, menuda pregunta! ¡Cómo quieres que le guste! Si es su trabajo... no le puede gustar!
Ja sé que no tothom pot dir que treballa en allò que li agrada, però em sembla trist que en edats tant primerenques ja s'hagi llençat la tovallola!
2 comments:
Ostres! I tant que és trist. Però la reacció de la nena m'ha semblat còmica, per haver-ho dit amb tanta seguretat, no?
No és que hagi llençat la tovallola, és que repetix el que ha sentit a casa. Ja agafarà consciència sobre les pròpies idees.
Post a Comment