M'ha agafat un atac de riure, no ho he pogut evitar. Parlava per telèfon amb una gran amiga, a mitja conversa ella ha tingut un lapsus que ha resultat molt graciós i he esclatat a riure com feia temps que no ho feia. És important dir que ella reia tant o més que jo. Sinó no hagués estat pas el mateix. No desvetllaré el lapsus perquè l'amistat és l'amistat, però crec que l'anècdota d'avui donarà joc per molt de temps.
Ara ja fa estona que he penjat el telèfon i segueixo amb un somriure als llavis. Ja estava de bon humor, però ara encara ho estic més. Ja ho diuen que riure és terapèutic. I jo afegeixo: és un gran plaer! Per què a vegades ens n'oblidem?
1 comment:
Totalmente de acuerdo. Y además, suele ocurrirme que cuando charlo contigo, aparte de una sonrisa permanente (ya lo sabes), me suelo reir bastante. Igual eres tú la terapéutica!!
Y a seguir riendo!! claro que sí! Yo me lo paso pipa!
Post a Comment