Ànim, valent!

Ara fa just deu dies t'acompanyàvem a l'aeroport per dir-te adéu i desitjar-te el millor en aquesta nova aventura ben bé a l'altra punta del món. Segurament no ho volies demostrar massa, però suposo que senties pessigolles a l'estómac i en més d'un moment et devies preguntar si era la decisió correcta. Conec força bé la sensació.

Quan jo vaig marxar a viure un any a Irlanda vaig tenir els meus moments de dubte, m'enfrontava a un munt d'incerteses. He de dir que fins que no vaig ser a l'avió no vaig ser plenament conscient de que allò anava de debò. Alguna gent em preguntava què se m'hi havia perdut a Irlanda i em deia que era molt valenta. Un cop dalt de l'avió vaig pensar que potser sí que havia tingut certa valentia. Un cop allà hi va haver moments per tots els gustos, però quan miro enrera tinc el ple convenciment de que va ser una de les millors decisions que he pres mai i una experiència que no canviaria per res del món.

Ara et toca a tu, germanet! Tu has escollit un destí més llunyà i sé que ha estat una decisió atrevida i molt valenta. Ara sóc jo qui et dic: ÀNIM, VALENT!