Just a nice break

Just a nice break after a few hours driving along the coast!

Let's have a little rest...

have a lovely piece of cake...

and keep admiring the view!

What a tough life!

Posta de sol

Força interior

Coses que no entenc

No entenc que a algú se li pugui acudir instal·lar una rentadora al replà comunitari de l'escala i decideixi fer la bugada gastant aigua i electricitat que paguem entre tots els veïns. Es tracta d'una rentadora gairebé de l'era juràssica, recuperada del carrer i que fa un soroll escandalós, especialment quan centrifuga.

No tinc cap problema en el fet de reciclar i donar un segon ús a un antic electrodomèstic, tot i que tingui alguna petita fuga d'aigua. El que em sembla surrealista és plantar-lo davant la porta d'un altre veí i rentar allà la pròpia roba, passant per alt les molèsties i els inconvenients que pugui causar als que innocentment renten la roba bruta a casa.

El sentit comú a vegades de comú no en té pas gaire.

Hi havia una vegada...

Hi havia una vegada un blog que, des dels seus inicis havia estat força actiu. Darrerament, però, estava una mica ensopit. Se sentia una mica oblidat. Cada dia començava el dia amb il·lusió, pensant que potser podria renovar-se mostrant una entrada nova, però no acabava d'arribar el moment. Moltes idees i molt bones intencions, però al cap del dia altres prioritats acabaven passant pel davant. Des de feia dies mostrava el mateix una i altra vegada als seus lectors, però sabia que tot era qüestió de paciència. Estava convençut de que quan menys ho esperés tindria una sorpresa. Malgrat tot, no perdia l'esperança!

Temps

Fa dies que no escric i no és per manca de ganes, sinó perquè no he aconseguit trobar una estona per seure i escriure amb tranquil·litat. En les darreres setmanes he anat una mica de bòlit, en procés constant d'adaptació.

A vegades voldria que les 24 hores del dia es poguessin estirar com una goma elàstica. No m'agrada sentir que el temps se m'escola entre els dits de les mans!

Arc de Sant Martí I

Mirava per la finestra. El cel era gris i de sobte ha començat a ploure. Han estat només uns minuts de pluja forta. Poc després es dibuixava l'Arc de Sant Martí. No he pogut estar-me d'agafar la càmera de fotos, una peça d'abric... i cap al terrat! He estat una estona sota el plugim gaudint d'aquest fenomen de la natura que tant m'agrada contemplar.

Petits moments II

Arribo a casa, després d'estar donant voltes unes quantes hores pel centre, i decideixo regalar-me un bany de peus. Preparo l'aigua, poso música suau... En uns minuts començo a sentir l'efecte relaxant i reparador. Em dono permís per gaudir d'aquest petit moment.

Els petits moments són importants. Què és sinó la vida?

Començar de nou

Començar any em recorda quan de petita estrenava llibreta a l'escola. Ho feia amb il·lusió i hi posava molta atenció, especialment en les primeres pàgines. Solia ser força curosa, però amb el pas dels dies potser em relaxava una mica. De tant en tant m'aturava, mirava enrere i, si no m'acabava de sentir satisfeta amb el resultat, m'envaïa la temptació d'arrencar algun full o bé començar de nou.

Avui estrenem llibreta nova, en principi, amb 365 pàgines en blanc. Ara mateix els bons propòsits són ben presents, però amb el pas dels dies potser ens relaxem una mica. De tant en tant podem aturar-nos, mirar enrere i, si no ens acabem de sentir satisfets amb el resultat, no es tracta d'arrencar cap full sinó simplement girar pàgina i veure cada dia com una nova oportunitat.