Anava a pas lleuger per agafar el metro, anava a treballar. Era l'hora en que els nens van a l'escola. Amb el meu pas accelerat vaig avançar una mare i els seus dos fills. La mare fumava. El que em va cridar l'atenció és que un dels nens portava a la mà una espècie de ventall de cartró i, amb cara d'enfadat, s'afanyava a ventar i fer desaparèixer el fum que el cigarret desprenia.
3 comments:
Ei! D'on has tret els dibuixos? Són ben xulos! (Sense desmerèixer el text, ep!)
Fa anys, les bronques que quan fumava s'enduia ma mare per part meva, un no-res que encara no aixecava mig pam de terra, eren històriques. Anys després, qui es va endur les bronques per fumar, vaig ser jo.
O sigui, que molt em temo que aquest nen té més números que la resta per rebre bronques quan sigui adolescent, sobretot si fumar encara és mal vist.
Post a Comment