Un país de postal!

Tot just acabem d'arribar de Nova Zelanda i es fa difícil descriure l'experiència. Ha estat simplement FANTÀSTIC!

Nova Zelanda és un país ple de contrasts, amb paisatges espectaculars i on la natura sorprèn a cada instant. Certament no és gens fàcil plasmar amb paraules tanta bellesa! És un país DE POSTAL! Llàstima que estigui ben bé a l'altra punta del món. Això sí, les hores de vol i la inversió econòmica tenen una gran recompensa! Una vivència INOBLIDABLE!

Tot arriba

Hi ha coses que es fan esperar,
però al final arriben.
I hi ha coses que arriben
sense esperar-les.
A gaudir de les vacances!
Els meus millors desitjos per tots vosaltres!

Un sillón en el rellano

Hace algunos meses, de la noche a la mañana apareció un sillón en el rellano. Podría ser que alguien hubiese tenido el detalle de ofrecer al resto de vecinos un lugar donde poder sentarse y descansar con tranquilidad, pero esta hipótesis rápidamente perdía todo fundamento.

Se adivinaba que el sillón un día había sido de color blanco y no del tono amarillento que tenía entonces. Había generosas manchas de grasa y algún que otro agujero. Realmente estaba para tirar, restaurar o reciclar de alguna forma. Lo más probable es que el dueño había querido deshacerse de él, pero se equivocó de lugar. I allí se quedó el sillón durante meses.

Hace algunos días, volviendo del trabajo, noté algo diferente. El sillón no estaba. Supongo que algún vecino había decidido terminar el proceso que un día alguien dejó a medias. Menos mal que no todo el mundo deja en el rellano aquello que ya no quiere. La verdad es que se agradece.

La vareta màgica

Fa un parell de dies vaig presenciar una escena que em va fer gràcia. Els protagonistes: una mare i el seu fill d'uns 5 anys aprox. El lloc: l'ascensor d'una estació de tren.
Tot just pujar a l'ascensor el nen va començar a fer una rebequeria. Cridava i ho feia amb aquella entonació que no cal descriure.

- Mamaaaaa, per què no anem a casa? Vull anar a casaaaaaa! Estic cansaaaaat!!!
- Estem anant a casa, fill. No tinc una vareta màgica que ens porti a casa només fent "tinggg".
- I per què no tens una vareta màgica? Jo vull anar a casa. Vull anar-hi ara mateix!
- I tu? Que tens una vareta màgica, fill? -El nen es va mirar la seva mare estranyat amb aquella pregunta.
- No, no en tinc cap. -Va respondre amb resignació.
- Jolín! I per quèèè? Com és que no tens una vareta màgica? Jo vull anar a casa!!! - Va fer la mare imitant la rebequeria inicial del nen. Llavors ell es va quedar mut. En un instant havia entès que el seu comportament no havia estat el més adequat.

A l'ascensor tots somrèiem dissimuladament per sota el nas i miràvem la mare amb admiració.

Curiositats

Diumenge fèiem en tren el tram final del trajecte després de passar fora el cap de setmana amb unes amigues. El tren anava ple a vessar. Els passatgers feien cara de cansats i semblava que, igual que nosaltres, tenien ganes d'arribar a casa.

De sobte un anunci per megafonia. Tothom escoltant en silenci. Suposo que tots vam imaginar que hi havia alguna incidència, però pocs segons després vam descobrir que sorprenentment no es tractava de cap averia ni cap retard. El maquinista només volia anunciar-nos que la selecció espanyola de futbol acabava de marcar un gol. Immediatament tothom va respirar alleugerit, no sé si pel gol o bé per l'absència de problemes.

Com deia una de nosaltres, resulta ben curiós que Renfe notifiqui un gol gairebé en temps real i que, per altra banda, la informació escassegi davant de les freqüents incidències que afecten la xarxa ferroviària, encara que siguin centenars els passatgers que queden "penjats" de forma interminable.

Tan difícil és?

Sempre he tingut entès que davant d'unes escales mecàniques el més correcte és col·locar-se al lateral dret per tal de no obstaculitzar el pas a la gent que vol anar més de pressa. Pensava que era una norma d'educació universalment coneguda, però cada dia que passa tinc més evidències de que encara estem a anys llum.

No sé si la gent que no té en compte aquesta norma de cortesia és per desconeixement o si és simplement perquè passen de complir-la i es planten allà on els ve de gust en aquell moment. És igual si es fa un tap impressionant o si aquell que vol anar més ràpid ha d'anar avançant fent ziga-zaga i demanar permís constantment per tal de poder passar.

Realment no sembla tan difícil, però potser és demanar masa.

Canvis

El proper mes farà un any que vaig començar aquest blog. Quan vaig escollir el disseny inicial vaig pensar que seria una qüestió provisional, que l'aniria canviant al llarg dels mesos, però ha anat passant el temps i fins ara no havia fet cap canvi. L'absència de modificacions és més atribuïble a la manca de temps que a cap altra cosa. Tenint en compte que sovint em trobo amb dificultats per trobar un moment per seure i escriure quatre ratlles...

Avui he tingut una estoneta per dedicar-m'hi. He fet algunes proves i he decidit fer alguns canvis, de moment només a nivell de colors. No sé si queda igual, millor o pitjor que abans, tan se val. Crec que ara el blog té un aspete més estiuenc, però en definitiva l´únic objectiu era donar-li un aire una mica diferent.

A vegades els canvis poden ser més o menys encertats, però jo crec que està bé provar. I més en un tema com aquest que és tan poc trascendent. Si a algú no li agrada que no perdi l'esperança, a veure si a la propera tenim més sort!

Rebaixes

Avui han començat les rebaixes d'estiu. Normalment no ho tinc gens present i si he d'anar a comprar alguna cosa em desperto unes quantes setmanes tard, quan tothom que no és com jo ja ha arrasat les botigues i no queda pràcticament res. Confesso que no m'agrada anar a comprar, ja sé que sóc una mica estranya, ho tinc assumit.

Avui he estat una estona al centre, havia de fer unes gestions i he aprofitat per mirar un parell de coses per un viatge. Hi havia molta gent, però imaginava que seria pitjor. Potser és qüestió d'aquesta crisi econòmica que sembla que està afectant, potser la gent comença a fer un consum més responsable, potser ha estat simple coincidència o potser totes les corredisses i la compra de grans gangues s'ha fet a les 10 del matí.

Etapas

A lo largo de la vida uno va pasando por diferentes etapas. Cuando se agota una etapa, empieza otra que -a su vez- puede que también termine, iniciándose una nueva... Es como si uno fuera cerrando y abriendo puertas a lo largo del camino. A veces uno escoge cerrar esas puertas de forma voluntaria y decide abrir las siguientes con curiosidad y energía. En otras ocasiones uno no hace los cambios por elección propia, pero sigue hacia adelante con esperanza. A menudo se convive con la incertidumbre de lo que aún está por llegar, pero es importante no dejar que el presente se escurra sin más.

Seguramente la opción óptima es procurar vivir al 100% cada momento, aprendiendo y sacando lo mejor de cada instante y -si hay un final- abrir la siguente puerta con confianza, ilusión y ganas de seguir caminando.