Publicitat excessiva

Fa una estona fullejava una revista de les que habitualment no consumeixo. M'he sorprès davant la quantitat d'anuncis i per curiositat m'he entretingut a comptar les pàgines dedicades exclusivament a la publicitat de diferents marques. Ni més ni menys que 98 pàgines completes i això sense comptar els anuncis lleugerament més subtils. És una mica excessiu, no?

Cuentacuentos

Ayer pasamos parte de la tarde escuchando cuentos en un conocido parque de la ciudad, eran cuentos asiáticos. La chica que contaba los cuentos lo hacía con gracia y entusiasmo e iba adecuadamente vestida para la ocasión. Estaba lleno de niños de corta edad y de jóvenes padres y madres que disfrutaban de una actividad muy familiar. Las historias eran interesantes, algunas divertidas y simpáticas. Disfruté dejándome transportar por las palabras que escuchaba, pero lo más especial de todo fue observar las sorprendentes reacciones de los niños y admirar su auténtica espontaneidad.

El pas del temps

He encès la televisió mentre mirava de deixar la cuina una mica presentable. He fet una mica de repàs pels diferents canals i m'he aturat al Canal 33 on parlaven de les diferències entre el cervell dels homes i el cervell de les dones. El tema és prou interessant en si mateix, però encara ha estat més interessant descobrir que un dels convidats era un professor de Psicopatologia que vaig tenir a la universitat, ara ja fa uns quants anys. De seguida l'he reconegut, m'ha vingut el seu nom al cap i m'ha sorprès descobrir que no ha canviat gens, com si el temps no hagués passat per ell. Gairebé diria que l'he vist més afavorit!

La seva intervenció ha estat realment excel·lent. De fet considero que és una persona amb uns coneixements impressionants de la matèria, així que suposo que és un orgull haver-lo tingut com a professor, tot i que he de dir que a classe ens feia patir molt! Era d'aquells professors que et feia estar amb una tensió constant des que entrava per la porta, de fet jo crec que començàvem a sentir cert nerviosisme el dia anterior!

La veritat és que m'ha agradat veure'l de nou, encara que hagi estat per la petita pantalla. És curiós, però diria que l'he sentit més proper que en aquells dies. M'ha agradat escoltar-lo, però sobretot, veure'l somriure! A la universitat no era una cosa gaire habitual en ell, o igual sóc jo que no ho recordo. Potser per això fins i tot m'ha semblat més jove i tot!

Tardor

Avui comença la tardor i ho fa amb pluges i un dia gris i apagat. Aquest any estreno i dono la benvinguda a la nova estació amb un refredat que espero que no trigui gaire a marxar.

Fa dies que començàvem a sentir l'arribada de la tardor. Hi ha gent que diu que és la millor estació de l'any, altres troben que és un moment més aviat trist. Jo no sé en quin lloc la situaria, però crec que és una època que té el seu encant.

Si he d'escollir una imatge de tardor em quedo amb el contrast de colors que ens regalen els arbres. Potser és una imatge molt típica i poc original, però trobo que és d'una especial bellesa.

Se m'ha fet curt

En els darrers dies m'han coincidit diverses trobades, dinars, reunions socials... amb companys de feina, gent amb qui he compartit vivències, amics de fa molts anys... Després de l'estiu sembla que és moment de retrobaments.

Ara tot just he tornat d'un sopar i de cami cap a casa feia una mica de balanç. Realment he gaudit molt dels encontres d'aquests dies i, tot i que cadascun d'ells ha estat ben diferent, l'element en comú és que se m'han fet curts. Diuen que és bon senyal quan el temps passa ràpid. Per mi la bona companyia i sentir-se a gust són els elements que fan la gran diferència.

Petits moments I

Fa una estona em disposava a escriure sobre els petits moments. La dolça nit, el desitjat silenci, la càlida flama d'una espelma, l'agradable brisa d'un estiu que ja s'acaba... són alguns dels elements que m'han inspirat. Durant un segons he sentit que m'omplia la calma i m'ha vingut de gust plasmar un d'aquells instants que, sense ser extraordinaris, tenen un encant especial... sobretot quan se'n pren consciència i un simplement s'atura a assaborir.

Ha estat tot just seure a escriure i la tranquil·litat s'ha vist interrompuda per un petit incident que no m'esperava pas. De sobte he començat a sentir que queia aigua del sostre del lavabo. Precisament ara? Al final no ha estat res important, només un accident tècnic amb la rentadora dels meus veïns.

Malgrat el petit parèntesi inesperat he pogut tornar a la calma i ara encara aprecio i gaudeixo més d'aquest petit moment.

The adventure of life

Su turno

Llego a las oficinas de la Dirección General de Tráfico con el objetivo de renovar un permiso de conducir que en contadas ocasiones he desenpolvado de su cajón.

Esperaba encontrar gente, pero no toda aquella multitud. ¡Buf! He tardado un poquito en averiguar a qué mostrador me tenía que dirigir y una vez allí casi desisto al ver toda la gente que había esperando. Pulso el botón para coger mi turno. Miro la pantalla: ¡faltaban más de 70 números! Estaba considerando la opción de echarme para atrás y hacer la gestión por correo, cuando inesperadamente se me acerca un chico y me ofrece su número. Me dice: - toma, ahora te queda un pelín menos. De repente pasaba a tener menos de 10 personas por delante. Tuve el tiempo justo de darle las gracias al muchacho y de preparar toda la documentación para hacer la gestión correspondiente. En un momento tenía mi permiso provisional en las manos.

Resulta curioso que justo ayer yo hiciera algo muy parecido. Estaba en la oficina de Correos y cuando ya casi era mi turno cambié de opinión. Antes de irme le di mi número a una señora con la que había estado hablando mientras esperaba. Le ayudé a rellenar un formulario y me acabó contando su delicada situación familiar. No tiene más importancia, pero resulta curioso como a veces en la vida uno recibe incluso más de lo que da.

Qui no corre, vola!

Avui sembla que s'ha obert el període d'inscripció per a cursos, tallers i altres activitats de centres cívics, escoles de formació... i, per tant, és un dia de llargues cues. Jo sempre que puc miro de fer alguna "activitat extraescolar" i ja estic habituada a les llargues esperes. Cal anar amb paciència i no sorprendre's si resulta que el curs que et feia gràcia ja està ple quan arriba el teu torn.

Trobo que és positiu que la gent tingui ganes de formar-se i de mantenir-se actiu. A vegades, però, em dóna la sensació que la gent surt de sota les pedres i que per a qualsevol activitat hi ha desenes de persones interessades que, no només van a inscriure's el primer dia de matrícula sinó que hi van un parell d'hores abans per assegurar-se plaça. Qui no corre, vola!

El que és clar és que serem un país de persones ben formades!

Vignettes of love IV

- Grrr... That might change a few things! Have I ever told you that I like planning things in advance?
- I think I noticed it a long time ago but thanks for reminding me.

Ni gota d'aigua

La manca d'aigua és un problema greu, molt greu. Aquí fa uns mesos que es van començar a prendre algunes mesures. L'ordenança pública va tenir certa polèmica, però almenys sembla que comencem a prendre certa consciència.

Davant de casa hi ha una espècie de parc i al mig hi ha com una mena d'estany. És força gran i fins fa uns mesos sempre era ple d'aigua fins dalt. De tant en tant el buidaven per netejar-lo i el tornaven a omplir. Els diumenges algú hi feia navegar el seu veler teledirigit i de tant en tant algun gos s'hi remullava. He de dir que des de casa la imatge era relativament privilegiada, però massa litres d'aigua.

Ara fa mesos van buidar l'estany i ja no l'han tornat a omplir. La imatge és ben diferent: una mena de piscina de ciment i ni una gota d'aigua. Trist, però necessari. La part positiva de tot plegat és que l'estany buit s'ha convertit en un espai de jocs on cada tarda els nens del barri hi juguen encantats. Han descobert un excel·lent camp de futbol, una meravellosa pista de patinatge i un magnífic lloc per córrer i saltar sota la mirada d'uns pares que ja no pateixen per si els nens cauen a l'aigua.

És un estany sense aigua, però torna a ser un espai ple de vida. Acabo, però, amb les paraules amb les quals encapçalava aquest escrit: la manca d'aigua és un problema greu, molt greu.

Converses d'ascensor

Sovint es diu que les converses d'ascensor solen ser típiques i poc trascendentals. La majoria de vegades s'acaba parlant de la calor que fa o del fred que pela... El temps és un tema fàcil i recurrent que, encara que no sigui gaire original, habitualment ajuda a fer passar millor la certa incomoditat que genera coincidir amb persones desconegudes en un espai tan reduït. Tot i optar per la meteorologia com a tema de conversa, hi ha moments en que sembla que el nostre 3r pis s'ha convertit de sobte en un 8è, o que l'oficina cada cop està més a prop del món celestial.

L'altre dia vam pujar a l'ascensor amb un senyor que feia cosa de segons que acabàvem de conèixer, però aviat ens vam endinsar en una interessant conversa que ens va captivar tant que vam trigar a adonar-nos que cap de nosaltres havia pitjat cap botó i que per tant l'ascensor no es movia del lloc. D'entrada sembla una situació una mica absurda, però vam riure una mica i vam seguir xerrant. Això sí, ara ja en moviment.

La conclusió és que les converses d'ascensor poden ser diferents. És clar que tampoc no cal passar a l'altre extrem i pretendre fer dels ascensors espais de trobada o de reunió social (llegir en to innocent).

Bons propòsits

Per molts les vacances queden enrere, per alguns els viatges inoblidables ja formen part de la història personal... i comença el mes de setembre. Un mes que marca l'inici del nou curs escolar i -com molta gent diu- la tornada a la realitat.

Igual que a principis d'any, setembre és un moment de bons propòsits. Hi ha qui intentarà ser constant amb el gimnàs, qui mirarà d'estudiar anglès, qui procurarà estalviar una mica... Bons propòsits de tota mena, tot i que sembla que alguns són molt populars i comuns a una gran part de la població.

A veure si el proper setembre la llista és diferent, i no per haver desistit, sinó per haver aconseguit allò que ens havíem proposat! Ànim, que tot és possible!!! O gairebé tot!