He encès la televisió mentre mirava de deixar la cuina una mica presentable. He fet una mica de repàs pels diferents canals i m'he aturat al Canal 33 on parlaven de les diferències entre el cervell dels homes i el cervell de les dones. El tema és prou interessant en si mateix, però encara ha estat més interessant descobrir que un dels convidats era un professor de Psicopatologia que vaig tenir a la universitat, ara ja fa uns quants anys. De seguida l'he reconegut, m'ha vingut el seu nom al cap i m'ha sorprès descobrir que no ha canviat gens, com si el temps no hagués passat per ell. Gairebé diria que l'he vist més afavorit!La seva intervenció ha estat realment excel·lent. De fet considero que és una persona amb uns coneixements impressionants de la matèria, així que suposo que és un orgull haver-lo tingut com a professor, tot i que he de dir que a classe ens feia patir molt! Era d'aquells professors que et feia estar amb una tensió constant des que entrava per la porta, de fet jo crec que començàvem a sentir cert nerviosisme el dia anterior!
La veritat és que m'ha agradat veure'l de nou, encara que hagi estat per la petita pantalla. És curiós, però diria que l'he sentit més proper que en aquells dies. M'ha agradat escoltar-lo, però sobretot, veure'l somriure! A la universitat no era una cosa gaire habitual en ell, o igual sóc jo que no ho recordo. Potser per això fins i tot m'ha semblat més jove i tot!
No comments:
Post a Comment