Ni gota d'aigua

La manca d'aigua és un problema greu, molt greu. Aquí fa uns mesos que es van començar a prendre algunes mesures. L'ordenança pública va tenir certa polèmica, però almenys sembla que comencem a prendre certa consciència.

Davant de casa hi ha una espècie de parc i al mig hi ha com una mena d'estany. És força gran i fins fa uns mesos sempre era ple d'aigua fins dalt. De tant en tant el buidaven per netejar-lo i el tornaven a omplir. Els diumenges algú hi feia navegar el seu veler teledirigit i de tant en tant algun gos s'hi remullava. He de dir que des de casa la imatge era relativament privilegiada, però massa litres d'aigua.

Ara fa mesos van buidar l'estany i ja no l'han tornat a omplir. La imatge és ben diferent: una mena de piscina de ciment i ni una gota d'aigua. Trist, però necessari. La part positiva de tot plegat és que l'estany buit s'ha convertit en un espai de jocs on cada tarda els nens del barri hi juguen encantats. Han descobert un excel·lent camp de futbol, una meravellosa pista de patinatge i un magnífic lloc per córrer i saltar sota la mirada d'uns pares que ja no pateixen per si els nens cauen a l'aigua.

És un estany sense aigua, però torna a ser un espai ple de vida. Acabo, però, amb les paraules amb les quals encapçalava aquest escrit: la manca d'aigua és un problema greu, molt greu.