Fa una estona em disposava a escriure sobre els petits moments. La dolça nit, el desitjat silenci, la càlida flama d'una espelma, l'agradable brisa d'un estiu que ja s'acaba... són alguns dels elements que m'han inspirat. Durant un segons he sentit que m'omplia la calma i m'ha vingut de gust plasmar un d'aquells instants que, sense ser extraordinaris, tenen un encant especial... sobretot quan se'n pren consciència i un simplement s'atura a assaborir.Ha estat tot just seure a escriure i la tranquil·litat s'ha vist interrompuda per un petit incident que no m'esperava pas. De sobte he començat a sentir que queia aigua del sostre del lavabo. Precisament ara? Al final no ha estat res important, només un accident tècnic amb la rentadora dels meus veïns.
Malgrat el petit parèntesi inesperat he pogut tornar a la calma i ara encara aprecio i gaudeixo més d'aquest petit moment.
3 comments:
Doncs nosaltres acabem de reparar la cisterna del vàter, i ja tenim embussat el desaigüe de la rentadora, i encallada la persiana de l'habitació. Em treu de polleguera haver de fer reparacions!
Carai... si és que a vegades sembla que tot bé alhora, oi? Espero que aviat s'acabin les reparacions i que a partir d'ara tot funcioni bé.
Aquesta tarda ha passat per casa la veïna de dalt per reguntar si la seva fuga d'aigua ens havia causat cap desperfecte. Trobo que és tot un detall.
Post a Comment