Reírse de uno mismo

El día de los Santos Innocentes se presta a bromas de diversa índole. Ya está bien que el calendario marque un día específico para dar rienda suelta al ingenio y al humor, aunque el origen de la fecha no es gracioso en absoluto.

Volviendo al humor... ¿por qué restringirlo sólo al 28 de Diciembre? ¿No es bueno cualquier momento del año? ¡Especialmente para reírse de uno mismo!

Festes nadalenques

Les festes nadalenques no són del gust de tothom. Jo diria que hi ha divisió d'opinions: hi ha persones que esperen aquests dies amb molta il·lusió i altres que si poguessin esborrarien aquests dies del calendari.

Jo alguna vegada he dit que aquestes festes em fan una mica de mandra, però l'altre dia parlava amb una amiga i comentàvem que som molt afortunats els que podem compartir el Nadal amb la gent que estimem.

Així doncs, Bon Nadal i que el puguem celebrar plegats molts i molts anys!

Cantidad y calidad

Ésta es la foto de sólo una pequeña parte de una tableta
de chocolate que nos trajeron de Lanzarote.
La tableta entera pesaba 1 Kilo y estaba formada
por 10 porciones de 100 gramos cada una.
La cantidad no tiene porqué estar reñida con la calidad.
Indiscutiblemente... ¡un placer para los sentidos!

Embolcalls i embalatges

Feia dies que tenia pendent canviar la tinta de l'impressora. Per fi ho he fet. He de dir que he necessitat una estona per obrir les diferents capses i he quedat esparverada de la quantitat de residus que han quedat sobre la taula després d'haver aconseguit el meu objectiu. Ara faré la separació i classificació corresponent (plàstic, cartró...), però em pregunto si realment són necessaris tants embalatges.

Buf, em fa por pensar la quantitat d'embolcalls que qui sap on aniran a parar durant aquests dies de Nadal!

Unes claus recuperades

Fa uns mesos ens van caure unes claus per l'escletxa de l'ascensor. Els malabarismes per evitar el que temíem no van tenir cap mena d'èxit. Va ser un petit accident fruït d'un moviment desafortunat.

Vaig trucar a l'empresa dels ascensors plantejant el problema. Em va atendre el tècnic de la zona i, al cap de poques hores, les claus tornaven a les nostres mans. Tot sense cap cost!

Vam pensar que una acció tan eficient es mereixia, com a mínim, un agraïment. Vaig contactar de nou amb el tècnic. Va respondre atabalat. Li vaig dir que només trucava per donar-li les gràcies. Tot seguit es va fer un silenci d'un parell de segons -com si necessités un temps per assimilar les paraules que havia sentit- i llavors es va emocionar. Amb veu tremolosa em va explicar que totes les trucades que rebia eren bàsicament incidències i que les bones maneres no eren gaire habituals. Em va arribar a dir que la meva trucada havia donat sentit al seu dia de feina i al final, sorprenentment, era ell qui em donava les gràcies. Em vaig sentir contenta d'haver fet aquella trucada.

TV amb mesura

Sempre he pensat que passar moltes hores davant la TV no és gaire recomanable, però suposo que és com tot, si es fa amb mesura... De fet, fins fa relativament poc, a casa no en teníem i no érem pas menys feliços. Fa uns mesos un amic ens en va donar una de petita que havia recuperat d'algun lloc i, ara que la tenim, l'encenc per veure algun programa molt concret.

L'aparell és més aviat antic i té la particularitat que quan porta unes dues hores funcionant la pantalla es torna totalment de color blanc o d'un blau intens. Només afecta la imatge, el so no es veu pas alterat. Alguna vegada puntual no he pogut acabar de veure alguna cosa que m'interessava, però en general em serveix per resistir la temptació de passar-m'hi més estona de la que considero adequada. Jo dic que es tracta d'una televisió amb temporitzador incorporat. Només cal prioritzar!

Full en blanc

Fa uns mesos vaig passar una mena de qüestionari a nens i nenes de 9 i 1o anys en el qual una de les preguntes consistia en escriure tres qualitats positives d'un/a mateix/a. Em vaig quedar parada de veure que en alguns casos, i després d'estar una hora de rellotge pensant, no aconseguien trobar-ne cap.

Em resistia a que quedessin fulls en blanc, i finalment vam reconvertir l'exercici de manera que tothom va acabar dient virtuts que veia en la resta. Els altres van fer de mirall i era bonic apreciar els canvis en l'expressió d'algunes cares.

No és preocupant que hi pugui haver tants fulls en blanc?