Fa uns mesos ens van caure unes claus per l'escletxa de l'ascensor. Els malabarismes per evitar el que temíem no van tenir cap mena d'èxit. Va ser un petit accident fruït d'un moviment desafortunat.Vaig trucar a l'empresa dels ascensors plantejant el problema. Em va atendre el tècnic de la zona i, al cap de poques hores, les claus tornaven a les nostres mans. Tot sense cap cost!
Vam pensar que una acció tan eficient es mereixia, com a mínim, un agraïment. Vaig contactar de nou amb el tècnic. Va respondre atabalat. Li vaig dir que només trucava per donar-li les gràcies. Tot seguit es va fer un silenci d'un parell de segons -com si necessités un temps per assimilar les paraules que havia sentit- i llavors es va emocionar. Amb veu tremolosa em va explicar que totes les trucades que rebia eren bàsicament incidències i que les bones maneres no eren gaire habituals. Em va arribar a dir que la meva trucada havia donat sentit al seu dia de feina i al final, sorprenentment, era ell qui em donava les gràcies. Em vaig sentir contenta d'haver fet aquella trucada.
4 comments:
Isn't it heart-warming to realise that there are still small (but significant) kindnesses in our world? It doesn't always feel like there are any left, but now and then they pop up unexpectedly.
Thanks for sharing your thoughts, Cris - it is so nice to read these little extracts from your life :) Take care!
Petons!
si es que eres un solete mi niña!
Molt ben fet! Em fa vergonya reconèixer-ho, però jo no saludava els conductors d'autobús fins que un dia el meu home, en pujar a un autobús junts, em va preguntar per què no havia saludat el conductor. Tenia tota la raó: era una maleducada. Però vaig deixar de ser-ho. Ara, m'agrada veure el somriure dels conductors quan el Quim, imitant-me, també els diu hola i els saluda amb la mà des del cotxet!
Jo també he de reconèixer que abans tampoc no saludava els conductors d'autobús. La raó no sé ben bé quina era, suposo que ni tan sols m'ho havia plantejat.
Em resultava curiós veure que en altres països la gent no només saluda el conductor sinó que s'acomiaden quan baixen, tot donant les gràcies.
No ho recordo gaire, però potser va ser després de veure altres maneres de fer que vaig decidir començar a saludar. La qüestió és que des de fa uns anys sempre saludo el conductor quan pujo a l'autobús, tot i que veig que no és una actitud gaire comú. No costa res i m'imagino que els conductors ho agraeixen.
Post a Comment