02/12/2008

Full en blanc

Fa uns mesos vaig passar una mena de qüestionari a nens i nenes de 9 i 1o anys en el qual una de les preguntes consistia en escriure tres qualitats positives d'un/a mateix/a. Em vaig quedar parada de veure que en alguns casos, i després d'estar una hora de rellotge pensant, no aconseguien trobar-ne cap.

Em resistia a que quedessin fulls en blanc, i finalment vam reconvertir l'exercici de manera que tothom va acabar dient virtuts que veia en la resta. Els altres van fer de mirall i era bonic apreciar els canvis en l'expressió d'algunes cares.

No és preocupant que hi pugui haver tants fulls en blanc?

5 comments:

Anonymous said...

It is very worrying that even young children have so little self-esteem and self-awareness. I think it seems sad, but surprisingly common. I wonder what solutions there are?

Thanks for all these thoughts and words and anecdotes you are writing, Cris. I really appreciate those small moments in which I share your BIG thoughts! Petons :)

Cris said...

Thank you for your nice words, Naomi! I'm glad you like it and I have to say it's a great honour to have a follower like you!

Cris said...

It's amazing how good you are at languages!

Segona said...

Ostres! Fa pensar...!

Cris said...

La veritat és que sí que fa pensar. A mi em va sorprendre força.

Em vaig trobar amb algun nen que deia que no entenia per què havia de respondre una pregunta com aquella si tothom ja sabia que només podia posar coses negatives. Em va semblar molt trist, però he de dir que es va crear un moment molt especial quan els seus companys i les seves companyes es van animar a dir-li tot un seguit de coses bones que veien en ell. Primer els escoltava amb incredulitat, però poc a poc semblava que començava a creure el que li deien o, si més no, a posar en dubte el concepte tan negatiu que tenia d'ell mateix.

Aquesta petita experiència encara va donar més sentit a l'activitat!