Ahir a la tarda va començar a plovisquejar. Poc després va sortir el sol. Vaig mirar per la finestra, esperant i desitjant veure l'Arc de Sant Martí, però només vaig veure uns núvols grisos amenaçadors. Lleugerament decebuda -però no pas vençuda- vaig tornar a alçar la mirada i allà el vaig trobar, entre els núvols, creuant el cel de banda a banda.
Tot just vaig tenir temps d'admirar-lo uns segons i de fotografiar una de les imatges que més m'agraden. Uns instants més tard els colors es van anar difuminant fins que no va quedar cap rastre d'aquest màgic efecte de la natura que tant m'agrada contemplar.
Tot just vaig tenir temps d'admirar-lo uns segons i de fotografiar una de les imatges que més m'agraden. Uns instants més tard els colors es van anar difuminant fins que no va quedar cap rastre d'aquest màgic efecte de la natura que tant m'agrada contemplar.
2 comments:
pero cuántas veces sale el arcoiris en Barcelona!!! jo!!
Pues imagino que sale más veces de las que yo tengo la oportunidad de captar con la cámara... pero seguro que en otros rincones del mundo se deja ver mucho más a menudo.
Post a Comment