20/01/2011

Sona el telefon

No sé què ha passat avui, però és gairebé mitjanit i porto ben bé des de dos quarts de set de la tarda penjada al telefon! He parlat amb ex-companys de feina, amics diversos, família... Tot just deixava l'auricular i... tornava a sonar el telefon! I ara veig que també tinc missatges al contestador. Simplement deu haver estat casualitat.

En fi... parlant, parlant... se m'ha fet una mica tard. La veritat és que no tots els dies són així i tampoc seria pas factible, però ara mateix em sento ben satisfeta d'haver passat la tarda-vespre xerrant amb algunes de les persones que aprecio. És ben cert que les relacions socials són una font importantíssima de realització personal, essencial -diria jo-. De fet, no em vull pas imaginar una vida sense oportunitats de poder compartir!

1 comment:

Yvonne said...

Sí, hi estic totalment d'acord: moltes de les coses que fem o ens passen no tindrien cap mena de gràcia ni de sentit si no les poguéssim compartir.