He obert la porta de casa, accidentalment he donat un petit cop desafortunat i el mirall de l'entrada ha caigut a terra, fent un bon terrabastall. No cal donar detalls de l'estona que he passat recollint les restes. No era pas petit, diria que no n'havia tingut mai cap de tan gran.En principi no sóc supersticiosa, però ara que hi penso... si la mida hagués de ser proporcional als anys de mala sort... Prefereixo pensar que el mirall -aquell que fa uns mesos vaig reciclar i que ara és tot esmicolat- ja havia fet el seu servei i que ja no havia de ser més temps allà. De fet, era a l'entrada de forma provisional i al final així ha estat.
1 comment:
Fa uns dies se'm va trencar una altre mirall. En aquesta ocasió un de petit, d'aquests que es porten al bolso. Feia molts anys que el tenia i m'anava molt bé.
En fi... espero no trencar-ne cap més amb mooolt de temps. Si hagués de comptar 7 anys de mala sort per mirall trencat... com a mínim ja n'hauria acumulat 14, que no són pocs!
Post a Comment