30/10/2007

Un grafit en família

Veure una família de quatre membres fent un grafit no és una imatge gaire habitual. Probablement per això em va sorprendre veure -tot passejant pel barri de Gràcia- dos adults (pare i mare) i dos infants (nen i nena) fent la seva pròpia obra d'art. Amb lletres ben grans escrivien i els seus noms en una porta de ferro, dedueixo que era la porta de casa seva, una vivenda unifamiliar.

Els pares no portaven cap indumentària especial, els petits -d'edats entre 6 i 8 anys- anaven equipats amb una bata i una mascareta que els tapava el nas i la boca i cadascun d'ells subjectava amb força un esprai dels que jo fins ara associava més a altres col·lectius.

La porta quedava dividida en quatre quadrants: al quadrant inferior esquerre es podia llegir el nom de la nena (Ona) i a la dreta el nom del nen (Max). La part superior encara no havia estat pintada, però dedueixo que a hores d'ara s'hi deuen poder llegir els noms de tots quatre.

No sóc ningú per decidir si és una activitat especialment educativa. Diria que -com en moltes altres situacions- depèn de quin hagi estat el plantejament i de les explicacions que els pares donin als nens.

3 comments:

Anonymous said...

Jo també m'he plantejat dilemes educatius, últimament... (vegeu el meu article "Qui m'ha llançat la caca?", d'avui mateix).

Pluja Fina said...

Jo sí que tinc clar que era un activitat educativa!
La família estava compartint temps, portant a terme un projecte en comú, en un espai propi.
En un moment donat vam decidir portar a terme aquesta activitat, van haver d'emprar un temps fent el disseny, anant a comprar les pintures, posar-se l'equipament necessari i trobar una estona per materialitzar-ho.
Això és temps de qualitat!
Tal com tenim muntada , ara per ara, la nostra societat, el temps és un bé molt valuós, i el temps compartir amb família, amb la parella i els fills en un projecte en comú, un regal!!

INA said...

Dilemes eduactius? Dilemes? Educatius?
Fal·làcia felatómana, fel·lació mitómana.
Creativitat automàtica.
Automatismes morts, i la pluja bén fina.