Crispitulinga!

Igual algú es preguntarà: - I aquesta noia no podria haver escollit qualsevol altra URL pel seu blog?

I la meva resposta és: - Probablement sí!

Reconec que "Crispitulinga", si més no, és un nom curiós -per no dir una altra cosa-, però hi ha una història al darrera que fa que la paraula hagi acabat formant part de la meva identitat.

Quan era petita a casa em deien de diverses maneres. Deu ser que Cris els semblava massa curt i reservaven Cristina per quan m'havien de cridar l'atenció! Eren aquelles ocasions en que pronunciaven amb una perfecta dicció totes i cadascuna de les lletres que conformen el meu nom (C-R-I-S-T-I-N-A!!!!) i a més ho feien amb una entonació ben concreta...! Ja m'enteneu, oi? Reconec, però, que poques vegades m'havien de cridar l'atenció!

A casa sovint deixaven volar la imaginació i trobaven alguna nova variant per dirigir-se a mi. Les que recordo com a més habituals són Cristineta, Crispeta i..., sí, també Crispitulinga! Amb el temps es van anar aficionant a aquesta darrera alternativa... I jo em pregunto: no podien haver trobat un nom més llarg?

El cas és que... em va quedar el nom de Crispitulinga. Per coses de la vida, fins i tot va acabar sent una de les meves adreces de correu electrònic. Un nom ideal per trobar feina!

Aviat el nom va deixar de quedar reduït al meu entorn familiar més íntim i es va ampliar als amics. Ells també posar el seu granet de sorra adoptant noves variants!

Sense voler allargar-me... explico una petita anècdota.

Una molt bona amiga un dia estant amb els seus pares va dir: - Vaig a trucar la Pitulinga!

I la seva mare va respondre: - Si us plau! Una mica de respecte! Ja ho sap ella que li dius així?

Doncs sí, sí que ho sé, ho tinc assumit i no em fa res, de veritat. De fet m'agrada i tot, encara que reconec que si Crispitulinga sona curiós... Pitulinga ja... no sabria ben bé com descriure-ho! I ara que hi penso.... ja no té res a veure amb Cris!