El globus verd

Observo una escena tendra. Un nen assegut a terra juga amb un globus de color verd. Ell no l'ha pogut inflar pas, és massa petit, no deu arribar a l'any de vida i amb prou feines pot mantenir-se assegut. Mira el globus amb entusiasme, el belluga amunt i avall, el frega per l'estora...

De cop i volta apareix en escena un nen una mica més crescudet, deu ser el germà, tindrà uns tres anys. Es col·loca just davant del petit i -amb cura- posa les seves joves mans sobre el globus. Tots dos el subjecten i fan lleugers moviments extraordinàriament coordinats i acompassats. Somriuen, riuen... Estan ben distrets!

De cop i volta... un dels dos fa una mica més de força i... pam! El globus s'ha petat! Ha quedat convertit en un petit troç de goma esquinçada que ha sortit volant i tot just ha anat a parar al costat de la cama esquerra del petit. Aquest, amb els ulls ben oberts, mira endavant buscant la seva joguina. Mira a la seva esquerra i veu el troç de goma arrugada. No acaba d'entendre ben bé què ha passat. El globus s'ha transformat? Llavors busca amb la mirada el seu germà i aquest s'encongeix d'espatlles i amb l'expressió d'una persona experimentada li diu: quan siguis més gran ho entendràs!