Em llevo aviat, tot i que podria haver seguit dormint. La temptació és gran, però finalment m'aixeco. Al cap de poc estic a punt per sortir. Agafo la bici. Destinació: la platja. Objectiu: contemplar la platja quan el dia tot just comença... ni tan sols tinc intenció de banyar-me o d'estirar-me a la sorra...
És aviat, passen pocs minuts de les 8:30h. No hi ha gairebé ningú. Esperava una mica més de moviment però, el cel està gris i ara mateix l'aire fred no convida gaire. La platja té un encant especial a aquestes hores del matí!
Camino pel moll... davant meu només hi ha mar. Si miro enrera veig la ciutat que he deixat per uns instants. Torno a mirar el mar. El sol comença a treure el cap i admiro el seu reflexe a l'aigua... No veig ningú a prop. Gaudeixo d'aquest moment de calma. Camino observant els vaixells que semblen tan petits en la distància. M'aturo. Contemplo el vol de les gavines. Faig unes passes més. M'adono que el meu ritme és pausat. No sé cuántes vegades -caminat sense companyia- ho he fet tan lentament, sense cap mena de pressa. Segurament han estat poques perquè la sensació em resulta força desconeguda. M'agrada. Sento la remor de l'aigua. M'assec una estona. Començo a notar l'escalfor del sol. És agradable. Camino una mica més...
Poc a poc començo a notar alguna altra presència. Em creu-ho amb una altra persona, la miro als ulls i -amb una espontaneïtat que fins i tot a mí em sorprèn- la saludo. Cap resposta. Em creu-ho amb algú altre i tampoc no hi ha interacció. Potser jo tampoc hagués saludat en un altre moment, però ara m'ha vingut de gust. I per què no?
És aviat, passen pocs minuts de les 8:30h. No hi ha gairebé ningú. Esperava una mica més de moviment però, el cel està gris i ara mateix l'aire fred no convida gaire. La platja té un encant especial a aquestes hores del matí!
Camino pel moll... davant meu només hi ha mar. Si miro enrera veig la ciutat que he deixat per uns instants. Torno a mirar el mar. El sol comença a treure el cap i admiro el seu reflexe a l'aigua... No veig ningú a prop. Gaudeixo d'aquest moment de calma. Camino observant els vaixells que semblen tan petits en la distància. M'aturo. Contemplo el vol de les gavines. Faig unes passes més. M'adono que el meu ritme és pausat. No sé cuántes vegades -caminat sense companyia- ho he fet tan lentament, sense cap mena de pressa. Segurament han estat poques perquè la sensació em resulta força desconeguda. M'agrada. Sento la remor de l'aigua. M'assec una estona. Començo a notar l'escalfor del sol. És agradable. Camino una mica més...
Poc a poc començo a notar alguna altra presència. Em creu-ho amb una altra persona, la miro als ulls i -amb una espontaneïtat que fins i tot a mí em sorprèn- la saludo. Cap resposta. Em creu-ho amb algú altre i tampoc no hi ha interacció. Potser jo tampoc hagués saludat en un altre moment, però ara m'ha vingut de gust. I per què no?
No comments:
Post a Comment