El día de los Santos Innocentes se presta a bromas de diversa índole. Ya está bien que el calendario marque un día específico para dar rienda suelta al ingenio y al humor, aunque el origen de la fecha no es gracioso en absoluto.
Les festes nadalenques no són del gust de tothom. Jo diria que hi ha divisió d'opinions: hi ha persones que esperen aquests dies amb molta il·lusió i altres que si poguessin esborrarien aquests dies del calendari..jpg)
.jpg)
Feia dies que tenia pendent canviar la tinta de l'impressora. Per fi ho he fet. He de dir que he necessitat una estona per obrir les diferents capses i he quedat esparverada de la quantitat de residus que han quedat sobre la taula després d'haver aconseguit el meu objectiu. Ara faré la separació i classificació corresponent (plàstic, cartró...), però em pregunto si realment són necessaris tants embalatges.
Fa uns mesos ens van caure unes claus per l'escletxa de l'ascensor. Els malabarismes per evitar el que temíem no van tenir cap mena d'èxit. Va ser un petit accident fruït d'un moviment desafortunat.
Sempre he pensat que passar moltes hores davant la TV no és gaire recomanable, però suposo que és com tot, si es fa amb mesura... De fet, fins fa relativament poc, a casa no en teníem i no érem pas menys feliços. Fa uns mesos un amic ens en va donar una de petita que havia recuperat d'algun lloc i, ara que la tenim, l'encenc per veure algun programa molt concret.
Fa uns mesos vaig passar una mena de qüestionari a nens i nenes de 9 i 1o anys en el qual una de les preguntes consistia en escriure tres qualitats positives d'un/a mateix/a. Em vaig quedar parada de veure que en alguns casos, i després d'estar una hora de rellotge pensant, no aconseguien trobar-ne cap.
Anda con dificultades. Cruza la calle y -cuando la luz del semáforo está a punto de cambiar- intenta correr, pero no puede. Lleva unos zapatos semi-abiertos con un tacón de aguja de esos de vértigo. Se le ven los dedos de los pies agarrotados y en tensión, no sé si es para mantener el equilibrio o si es una reacción al frío gélido que más bien invita a otro tipo de calzado. Sus piernas parecen haber sido envasadas al vacío con unos vaqueros ceñidos que obviamente le oprimen la cintura. No me fijo en el resto de su atuendo, sólo veo que lleva bajo el brazo una carpeta de la universidad. Deduzco que va a clase. No entro en cuestiones estéticas, pero dudo de que se pueda sentir cómoda. Si yo fuera ella creo que contaría las horas para llegar a casa y sentir el alivio de quitarme la ropa.
Una vegada més, en qüestió d'hores, he de memoritzar un munt de noms nous i associar-los a les cares corresponents, que és el més important. No m'he parat pas a comptar-los, però crec que deuen passar de bon tros el centenar. Em sento prou orgullosa de ser capaç de recordar-los amb facilitat.
Diria que hi ha feines que poden ser més avorrides que d'altres pel nivell d'activitat que impliquen. A vegades veig porters/es d'edificis i dependents/es de botigues darrere del mostrador amb els braços creuats i contemplant l'infinit, simplement passant les hores. M'imagino que la jornada laboral se'ls deu fer eterna o potser és una projecció que faig. Posats a triar, jo prefereixo estar ocupada i en acció que no pas estar sense fer gran cosa. Penso que si tingués una feina d'aquest tipus aprofitaria per llegir, per escriure... Crec que miraria d'ocupar el temps amb alguna activitat productiva, sense deixar de banda les meves obligacions com a treballadora.
Ayer anunciaban en la televisión una película que hace años vi en la pantalla grande. Cualquier imagen o referencia a esta película inmediatamente me lleva a recordar algo que ocurrió ese día en el cine.
Hace unos días empezaron a instalar la típicas luces de Navidad. Cada año me pregunto si es necesario colgarlas dos meses antes. La razón que se me ocurre responde exclusivamente a motivos consumistas y comerciales.
Estaba escuchando por internet un programa de radio que se emitió hace unos días y me ha llamado la atención una frase que pronunciaba Enrique Mariscal:
Em va estranyar que em truquessin per segona vegada del mateix centre per saber si estava interessada en fer un curs de Flors de Bach que comença a principis de novembre. Les dues trucades van tenir lloc només amb una diferència de temps d'un parell de dies i era la mateixa noia ja que es presentava amb el seu nom. Li vaig fer saber que ja havien contactat amb mi i vaig repetir la mateixa resposta de la primera vegada.
He obert la porta de casa, accidentalment he donat un petit cop desafortunat i el mirall de l'entrada ha caigut a terra, fent un bon terrabastall. No cal donar detalls de l'estona que he passat recollint les restes. No era pas petit, diria que no n'havia tingut mai cap de tan gran.
Encara no són les cinc de la matinada. Fa una estona m'he despertat i ja no he pogut tornar a dormir, la qual cosa no és gaire habitual en mi. Aviat he descobert alguns pensaments desfilant per la meva ment.
Ayer hicimos una comida familiar inesperada. Faltaba una silla en casa y a mi hermano se le ocurrió traer el cajón, una de sus más recientes adquisiciones musicales.
A casa l'espai és reduït, però no ens queixarem. A l'estiu vaig mirar de fer una mica de buidatge intentant eliminar coses innecessàries, però encara quedava feina per fer.
SEMÀFOR: Aparell de senyalització lluminosa per a regular el trànsit de vehicles i vianants en els encreuaments, indicant amb un llum verd el pas lliure, amb un de vermell la prohibició de passar i amb un llum groc o ataronjat la pausa de precaució entre el verd i el vermell.
La pequeña tenía poco más de tres años. La estatura correspondía a su edad, pero su manera de actuar, sus preguntas, sus razonamientos parecían propios de alguien con más tiempo de vida. Acabábamos de conocer tanto a la niña como a sus padres..jpg)
A veces parace que en el mundo sólo ocurran cosas negativas, pero nada más lejos de la realidad. Cada día tienen lugar actos maravillosos, que quizá no son noticia, pero ahí están.
Tornava a casa després de fer una mica d'esport. Plovisquejava. No havia de caminar gaire i no plovia pas tant, però semblava que totes les gotes queien a les meves ulleres i anaven regalimant formant curioses formes. No sé si aquells que com jo no hi guipen gaire coincidirien, però per mi el binomi ulleres i pluja no és una bona combinació.
Va charlando y caminando por la calle cuando alguien se le cruza y le da un pequeño empujón sin disculparse. Se gira algo desconcertada y le dice a su acompañante: - ¡Hay que ver lo mal educadas que son algunas personas!- Acto seguido coge el último cigarro de la cajetilla de tabaco que lleva en el bolsillo y... ¿Qué hace con ella? La estruja con la mano y a continuación la tira al suelo, al lado de un árbol.
This is the second year I have written for Blog Action Day. This year Poverty is the main issue. I think there's a lot to write about it but let me just ask a "simple" question. We've heard a few times now that there's enough food to feed the whole world and there are enough resources to erradicate poverty. And my question is:
Las reuniones de vecinos suelen ser encuentros en los que se tratan temas que incumben a la comunidad de personas que viven en un mismo bloque, urbanización... A veces se asiste a ellas más por un sentido del deber que por otra cosa ya que por lo general no suelen ser una de esas ocasiones cuya llegada se espera con impaciencia e ilusión.
Avui he anat al dentista. Ha estat una visita ràpida, jo diria que no he estat més de 2 minuts. A la sortida, he passat per recepció per entregar la targeta de la mútua i pagar amb uns quants bitllets d'aquells que fa mal deixar anar. He obert el moneder per buscar la targeta i, després de remenar una mica, l'he deixat al mostrador mentre feia un comentari sobre la quantitat de carnets i targes que habitualment portem a sobre, la meitat de les quals no les fem servir gairebé mai. La senyora que m'atenia l'ha agafat i ha fet un primer intent de passar-la per la màquina. Com que li donava un error, ho ha tornat a intentar i tampoc no hi ha hagut sort. Ha anat provant durant una estona i res de res. La sorpresa ha estat quan m'ha dit: -Ja sé perquè no funciona, m'has donat una targeta que no és!- Me l'he mirat amb sorpresa i efectivament tenia tota la raó del món. M'havia confós i per error li havia donat la targeta de l'assegurança del cotxe, que és del mateix color blau.
Fa una estona fullejava una revista de les que habitualment no consumeixo. M'he sorprès davant la quantitat d'anuncis i per curiositat m'he entretingut a comptar les pàgines dedicades exclusivament a la publicitat de diferents marques. Ni més ni menys que 98 pàgines completes i això sense comptar els anuncis lleugerament més subtils. És una mica excessiu, no?
Ayer pasamos parte de la tarde escuchando cuentos en un conocido parque de la ciudad, eran cuentos asiáticos. La chica que contaba los cuentos lo hacía con gracia y entusiasmo e iba adecuadamente vestida para la ocasión. Estaba lleno de niños de corta edad y de jóvenes padres y madres que disfrutaban de una actividad muy familiar. Las historias eran interesantes, algunas divertidas y simpáticas. Disfruté dejándome transportar por las palabras que escuchaba, pero lo más especial de todo fue observar las sorprendentes reacciones de los niños y admirar su auténtica espontaneidad.
He encès la televisió mentre mirava de deixar la cuina una mica presentable. He fet una mica de repàs pels diferents canals i m'he aturat al Canal 33 on parlaven de les diferències entre el cervell dels homes i el cervell de les dones. El tema és prou interessant en si mateix, però encara ha estat més interessant descobrir que un dels convidats era un professor de Psicopatologia que vaig tenir a la universitat, ara ja fa uns quants anys. De seguida l'he reconegut, m'ha vingut el seu nom al cap i m'ha sorprès descobrir que no ha canviat gens, com si el temps no hagués passat per ell. Gairebé diria que l'he vist més afavorit!
Fa una estona em disposava a escriure sobre els petits moments. La dolça nit, el desitjat silenci, la càlida flama d'una espelma, l'agradable brisa d'un estiu que ja s'acaba... són alguns dels elements que m'han inspirat. Durant un segons he sentit que m'omplia la calma i m'ha vingut de gust plasmar un d'aquells instants que, sense ser extraordinaris, tenen un encant especial... sobretot quan se'n pren consciència i un simplement s'atura a assaborir.
Llego a las oficinas de la Dirección General de Tráfico con el objetivo de renovar un permiso de conducir que en contadas ocasiones he desenpolvado de su cajón.
- Grrr... That might change a few things! Have I ever told you that I like planning things in advance?
La manca d'aigua és un problema greu, molt greu. Aquí fa uns mesos que es van començar a prendre algunes mesures. L'ordenança pública va tenir certa polèmica, però almenys sembla que comencem a prendre certa consciència.
Sovint es diu que les converses d'ascensor solen ser típiques i poc trascendentals. La majoria de vegades s'acaba parlant de la calor que fa o del fred que pela... El temps és un tema fàcil i recurrent que, encara que no sigui gaire original, habitualment ajuda a fer passar millor la certa incomoditat que genera coincidir amb persones desconegudes en un espai tan reduït. Tot i optar per la meteorologia com a tema de conversa, hi ha moments en que sembla que el nostre 3r pis s'ha convertit de sobte en un 8è, o que l'oficina cada cop està més a prop del món celestial.
Per molts les vacances queden enrere, per alguns els viatges inoblidables ja formen part de la història personal... i comença el mes de setembre. Un mes que marca l'inici del nou curs escolar i -com molta gent diu- la tornada a la realitat.
Septiembre está a la vuelta de la esquina y una de las señales evidentes que anuncian su llegada son los incalculables anuncios de colecciones y fascículos. Cada año el mismo bombardeo, pero eso sí, cada inicio de curso aparecen nuevas ideas para coleccionar, muchas de ellas bastante curiosas.
I'd say this is not the most common traffic sign that you would find on a road. Unless you are driving around New Zealand!
A finals de l'any passat vaig perdre el meu carnet d'identat. Sempre hi ha una primera vegada per tot. Havia passat el dia amunt i avall. Me'l van demanar quan vaig anar a fer una gestió en un organisme oficial. El meu error va ser no desar-lo on sempre amb l'objectiu de no alentir la cua que hi havia darrere meu. Me'l vaig posar provisionalment a la butxaca del pantaló. No hi vaig pensar més fins que el vaig voler mostrar a l'hora de fer una compra amb targeta de crèdit. On era? L'havia perdut, ni rastre del carnet a la cartera, tampoc al bolso, ni al pantaló... Vaig tornar a anar a tots i cadascun dels establiments on havia estat durant el dia i vaig tornar a recórrer el mateixos carrers, que no eren pas pocs. Finalment em vaig donar per vençuda i vaig anar a notificar-ho a la comissaria més propera.
Fa un parell de dies vaig presenciar una escena que em va fer gràcia. Els protagonistes: una mare i el seu fill d'uns 5 anys aprox. El lloc: l'ascensor d'una estació de tren.
Diumenge fèiem en tren el tram final del trajecte després de passar fora el cap de setmana amb unes amigues. El tren anava ple a vessar. Els passatgers feien cara de cansats i semblava que, igual que nosaltres, tenien ganes d'arribar a casa.
